Fés-ho possible

La veu distorsionada del primer ministre, m'arribava per la televisió vella dels meus avis. Jo estava berenant pa amb oli i sal i un tall de xocolata amb llet i ametlles. M'encanten els berenars a casa els avis.Sempre sóc ben cuidat. Avui porto números per vendre, del viatge de fi de curs de l'institut. Els intentaré vendre pel poble dels avis, ja que a la ciutat on visc jo, són uns garrepes. L'avi llegeix el diari ben atent a les notícies d'avui, i l'àvia planxa la roba amb la ràdio posada. Escolta programes de tertúlies, li encanten. M'acomiado per una estona i vaig a provar sort venent números. La primera casa té un pati molt gran amb piscina, toco el timbre i no m'obren la porta. A la següent una dona jubilada em diu que no està de punyetes. Vaja...no tindré sort tampoc? Trobo una zona de pisos i m'hi apropo. D'un edifici de 10 portes, en puc vendre a 5. Algo és algo. Pel camí vaig amb els auriculars escoltant Flaixbac, ara sona ...

La June tornava a ser dins l'antiga casa dels seus avis a la pineda del poble. Li agradava entrar-hi de tant en tant i investigar. L'últim cop tot havia estat un somni on ella es guiava on volia de la casa. Un viatge astral. I en aquest marevellós viatge hi va veure un mirall desconegut al rebedor. Era un mirall d'estil barroc i ara presencialment, el volia anar a veure. El va trobar fàcilment, on l'havia somiat. Era curiós, tenia un "no se què" que el fèia estrany i especial. En reflectir-s'hi per sorpresa seva no hi va veure res. Tornava a sommiar? No, aquesta vegada era real. Van aparèixer unes nuvolositats que li recordàven on va veure l'holograma dels seus avis, a l'últim viatget astral. Es va entarbolir tota la peça i la va transportar per un forat negre, tot veient milers d'estrelles. Estava a una altra dimensió.  Hi estava agust, no sentia por, era experta en rareses i no temia res. Definitivament els seus avis eren sers màg...

Sentir l'emoció dins teu. On se't remouen totes les entranyes. Perill? Potser. Neguit, sí. Noves esperades sensacions que em fan estar a la guait. Il.lusió i motivació de que el sentiment sigui mutu. M'estima? No ho sé. Em recolzo al sofà i llegeixo un llibre d'amor per variar. Idealitzo situacions que m'agradaria passar. Imagino escenaris i m'hi recreo dins. Em repeteixo, m'estima l'elf Artik? Jo sóc la protagonista del llibre, així m'hi sento. Eleanor duquessa de Malvik, aquesta sóc jo. Em perdo tant en la història, que la visc inclòs em vesteixo de llarg amb joies dorades per l'ocasió. Hem passat una nit de luxúria i plaer amb l' Artik però no sé si m'utilitza per donar gelos a la seva ex parella. Ho aniré descobrint des del sofà estant i la meva petita dormint al bressol. Així passo les hores per controlar que no es desperti o em necessiti. La cuido jo sola des de fa un temps i per això busco refugi i adoració en les novel.les romànti...

Mira a dins l'habitació que hi ha algo que es mou. Deu ser una mosca vull pensar. Mai he cregut en que poden veure fantasmes, no hi crec o més aviat em fa respecte pensar-hi. Ara s'ha aixecat i va a menjar i beure al seu racó. L'altre company dorm la mona perquè ahir nit va sortir més estona de la conta de parranda. Jo estic tocant alguns acords a la guitarra espanyola que em va regalar el meu germà. Amb vídeos de Youtube he anat progressant tota soleta. Quan fem pícnic amb els amics al parc, la toco una mica. Els hi agrada molt. L'acompanyo molt bé amb la meva veu dolça i de timbre agut, diuen. Cada dia miro d'aprendre tocar i cantar una cançoneta nova. Avui toca: Thunder & lightning de Azeida. Uns cantants de Londres. Els dos gatets m'escolten atentament i a vegades he de vigil.lar que no em fassin malbé les cordes de la guitarra. Tampoc la puc deixar a qualsevol lloc perquè me l'esgarrapen, són uns trapelles!. Em costa concentrar-me avui, ...

Necessito un cafè. Porto hores treballant i no n'he fet cap. Se m'havia acabat la llet de casa i no m'agrada fer-lo amb aigua. Estic molt atabalada però alhora em noto endormiscada, que no tiro. A l'hora del descans no l'he pogut fer perquè no havia acabat els encàrrecs. D'aquí una hora plego per sort. Finalitzo com puc la meva jornada i agafo el cotxe cap a casa. No veig un stop i PAM! Ara sí que no puc obrir els ulls. Sento veus, màquines funcionant, pitidos sonant... Estic a l'hospital i pel que es veu estic inconscient. Sento el meu pare bramar, i la meva germana consolant-lo. És greu? Passo una setmana així, sense notar cap part del cos, només em funciona la ment, la boja ment. Els ulls no reaccionen. Estic conectada amb tubs per tot arreu ho sé perquè escolto en tot moment els metges, però no sento cap sensació. Doncs sí, sembla greu. Esbrino que he xocat de cares amb una furgoneta de repartiment de congelats. El conductor està bé per sort, ja que la c...

Són quarts de dues i no agafo el son. Només em vénen records del col.legi. Allà vaig passar grans disgustos. Hi havia un nen en concret que sempre em fèia la punyeta. Quan jo sortia a la pissarra ell em fèia ganyotes per radera la senyoreta. En una ocasió al pati em va donar una empenta que em van haver de fer punts al cap. Em treia els bolígrafs de l'estoig i els mossegava, llavors me'ls tornava així fets pols. Actualment se li diria bullyng però en el meu temps se li donava un escarment i parava. De fet va parar quan anava madurant. D'adolescents sortíem plegats i tot, i ara s'ha convertit en el meu xicot. M'ha demanat perdó moltes vegades i jo li accepto les disculpes. A la fi i al cap érem nens. Però de tant en tant tinc malsons com avui. Ara és un tros de pa amb mi, no em puc pas queixar. Tot lo que tenia de murri ara ho té d'amorós  La gent pot millorar i evolucionar, fins i tot canviar. Jo li vaig donar una oportunitat i no me n'he arrepentit mai. Som...

Érem dijous per la tarda i m'aburria molt. Ja havia anat amb bicicleta ben d'hora amb una amiga. Havíem fet una ruta nova a les afores de la ciutat.  També havia fet la neteja de casa. M'hi havia posat a fons i la casa ara relluïa. M'havia fet el dinar i llavors no tenia ganes de fer res més. Pensava en opcions a fer i a cap m'animava. Finalment he dibuixat. M'agrada molt i em distreu. Diuen que se'm dòna d'allò més bé. He dibuixat una casa, sembla un dibuix infantil direu. No era ben bé una casa, era un apartament senyorial amb un portal enorme. Vidrieres de colors. Fet de pedra totalment. En un paisatge de nit, molta foscor i rat-penats. Tenia el mar al costat, un mar d'onades grans. Al costat de l'apartament, hi havia uns infants fent-se un petó als llavis. Lo que em va deixar, això sí, de pedra és que jo des d'aquí on era, podia atravessar aquell portal. De cop em trobava a fora el majestuós apartament i era aquella nena del d...

Aquella setmana estava molt animat en anar a còrrer cada matí, però va ser dormir amb el pijama d'hivern i tot va canviar. Em va venir una nyonyeria, tristor i em va apagar. Estava desanimat totalment, jo crec que el pijama té energia negativa. Refredats i grips passades, no ho sé. No vaig tenir delit per anar a còrrer i li vaig agafar tírria a aquell pijama. El vaig llençar directament i a partir d'ara dormiré amb calçotets i la manta!. No m'arrisco a comprar pijama nou amb qui sap quin sentiment incrustat. I si totes les peces de roba tinguéssin emocions i vivències a dins? Creure-hi és de bojos? I fer-ne un relat?  (Foto autora, és a dir jo)

- Diga'm què sóc per tu. Aquesta inestabilitat em mata... - Ens estem coneixent, no m'agrada posar etiquetes. Estàvem parlant al banc del Central Park on passàvem moltes tardes. Sovint ens acompanyava un gatet ros que corria per allà. Em sentia buida, trista, amb l'ànima trencada. Aquesta relació no em convenia, ja ho sabia bé. Era un noi sense compromís de cap tipo, no volia lligadures. L'un volia una cosa i l'altra una ben diferent. Tenia el portàtil recolzat a la falda, quan li vaig dir: - Haurem de deixar de veure'ns. No em val la teva predisposició a seguir quedant només per sexe i sense cap afecte sentimental. Jo vull prosperar i amb tu estic estancada. Adèu Kevin. - Scar, espera... Vaig marxar sense donar-li temps a acabar la frase, això sí, ell tampoc em va seguir. Per què molestar-se!? Si tot això (lo que fos) nostra, li importava tres pebrots!. De sobte va arribar una pluja incessant, llamps i trons apareixien a tort i a dret. Vaig veure el...

Trobar el benestar al teu costat. Enriquir-me de les nostres rialles plegades. Viure entre els nostres records inolvidables i viure'n de nous.  Que neixi la guspira de la il.lusió en recordar el meu lloc de treball gràcies a la teva companyia. Posar-me tendre en sentir-te parlar tant bé de mi i tant satisfeta. Ets la meva heroïna. T'admiro i t'estimo moltíssim. Gràcies per tot el que m'has brindat. Tot el que m'has ensenyat. Tu em vas cuidar i ara em toca a mi. Una estona molt agradable, estona que repetirem cada setmana, enmig de més rialles. M'inspires motivació i respecte cap a les persones grans. Em fas venir ganes de si és el cas, tornar-ho intentar, però no puc, les baixes ho diuen. No sé si valc per això, ni cap feina però m'has posat feliç. Ja trobaré solució, ja hi haurà remei. Mentrestant tú seràs la meva font d'energia per continuar al dia a dia, passi el que passi. Aquest vincle durarà fins la posteritat. M'has animat molt, de...

La celebració era ambientada amb el mar. Ho havíen preparat tot,i avui era el gran dia. Es casàven per l'esglèsia i es feia el banquet en un mas. Era l'esglèsia del poble que els havia vist crèixer. De fet hi havíen fet la comunió junts. Ara estava engalarnada per rams de flors de diferents tonalitats de blau i també blanc. Amb espelmes i ciris també blaus, teles de tonalitats similars... Vivíen a prop del mar. Era un poble coster, ple de cases blanques i també combinades amb pedres. El poble més bonic de Catalunya, l'anomenàven. Era Vil•la Amorós. Antiga ubicació romana.  Ell vivía en una casa amb un gran pati interior ple d'àmfores. Era de casa bé. I ella en un petit piset del carrer major amb finestrons molt amplis que donàven a una terrassa on sempre hi sortía a fer els seus cigarrets. Eren amics d'infància, de petits es miraven quan un dels dos sortia a la pissarra, per ajudar-se a respondre la pregunta de la mestra. D' adolescents havíen compar...

- Si quieres que sea feliz, lárgate. Estaba muy enfadada, harta, hasta el coño de aguantar a mi hija adolescente. Había dejado los estudios, y lo poco que tenía examinado, eran insuficientes. No era lo peor. Me enteré hace unos días que la pequeña se drogaba. Con sus dieciocho años recién cumplidos y ya andaba por ahí. Me hacía sentir mal cada día, humillándome delante de los vecinos del rellano. También delante de sus jodidos ( me sale decir) amigos que la mal influenciaban. Cuándo dió el portazo en mayúsculas, mis lágrimas amargas brotaron de golpe. ¿ La volvería a ver? Que complicado era todo... Me sentía furiosa. Agonizaba de tener tanto conocimiento de la vida de mi hija. Quería poner un tupido velo para esconder sus desgracias. Pero no podía. Era peligroso. Empecé a lanzar los cojines del sofá contra la pared, esclató una ira entre cojines brutal. Luego me di asco absoluto. No podía actuar así, tal vez si Miguel siguiera con vida, él sabria educarla mejor. A mi me pis...

Era negra nit quan vaig sentir un terrabastall.La meva gateta havia tirat un funko pop per terra. Era el funko pop de l'Hermione Granger que havia comprat a la última fira del còmic del poble. Em vaig fixar que dins hi havia un paper en forma de pergamí. Molt petitó. - Què carai hi feia? El paperet hi deia una frase en llatí tota curiosa: "Tempus fugit, carpe diem et memento mori". Mmm...val em dòna una mica de pànic aquesta frase típica. No m'havia donat compte que la casa estava completament enlluernada. Em vaig acostar a la finestra i... - Qué collons! És un malson? Hi havia una puta nau espacial aterrada al jardí de casa!. La gata Molly estava ben espantada amagada sota els llençols del llit. Vaig sortir amb cautela quan de sobte es va obrir la porta de la nau. Era una nau no molt gran, de color metall i unes finestretes rodones als laterals. Tenia molta lluminària de tons blaus, verds i vermells. Quan es va obrir la porta van apagar-se les llums i des...

Aquell dissabte de tardor la June va anar de visita a casa dels seus difunts avis. La casa però ja estava abandonada de feia anys i havia quedat insòlita al mig de la pineda del poble. Ella hi anava de tant en tant abans que s'hi posèssin uns okupes però tampoc era ja de la propietat de la seva família. Era possessió de l'Ajuntament. Va endinsar-se per una finestra trencada que hi havia pel pati de radera. Tot estava intacte, ple de pols això sí però tema mobles, quadres i decoració, tot igual. Li agradava anar-hi per recordar els moments viscuts tots plegats, dinant macarrons a la taula del menjador, visualitzant l'àvia maquillant-se per anar al ball al seu rebedor, les llaminadures amagades al fons de l'armari... A l'habitació de l'àvia hi va trobar un joier curiós que no recordava. Tenia una maneta i la va fer girar. Tot girant, girant, es va quedar amb una clau petita a la mà. Una clau d'argent amb senefes i les seves inicials. Va dir-se : - ...

Portàvem dies evitant-nos per no discutir.Per sort la casa era gran i cadascú tenia el seu propi amagatall. Últimament havíem discutit per qualsevol tonteria. Però tot va venir per una petita infidelitat. La Maggie es parlava d'amagat amb un company de la feina, i allà a la jornada de treball, qui sap què feien. No ho volia pas saber. Al assabentar-me'n vaig posar els crits al cel però després li vaig perdonar. Amb la condició que no tornés a tenir converses amb ell fora de la feina. Per respecte a mi. Ella va acceptar i ho va entendre però des d'aquell dia tot ha canviat. Ens tirem coses en cara, defectes que abans no ens vèiem o no ens atrevíem a dir. Hem discutit fort, no tant i ara això, no ens parlem. No sé on arribarem, només sé que de tant que ploro dia rere dia, ha deixat de ploure i el món s'ha assecat. Els dies ja no tenen sentit i sembla que ens hem deixat d'estimar. No hi ha complicitat. Aquesta relació ha finalitzat. No puc més.

Dilluns vaig somiar que em perseguia una rata gegant i jo creuava per tots senders del bosc, m'enfilava als arbres i recorria les branques grimpant. Fins que arribava a un precipici i jo sortia volant. Quan em vaig despertar, el dia es va complicar. Una antiga companya de tennis es va discutir amb mi per haver-la ignorat tant de temps i jo enlloc de defensar-me perquè la relació s'havia abandonat per les dues parts, jo vaig callar, somriure i girar-m'hi d'esquenes. Dimarts vaig somiar que parlava amb el meu ex vía whatsapp. S'escalfava la conversa parlant de temes íntims. Acabàvem masturbant-nos telefònicament. Quan em vaig llevar, no parava de donar-hi voltes, quin somni més fora de context, si jo ja estic casada de fa 14 anys. A la nit vaig anar a fer una copa i me'l vaig trobar al bar. Em vaig ruboritzar però ens vam saludar cordialment.  Dimecres vaig somiar que em tranformava en un personatge d'un vídeojoc. Saltava aquí i allà en diverses pa...

M'angoixo de ser qui sóc. M'oprimeixen els xiulets i insults. També m'agobien les alabances. M'agenollo quan fa falta i m'abraço ben fort donant-me alè. Estiro de tant en tant per exercitar-me. M'apropo al mirall i hi veig tristor obscura. Mals pensaments i una llàgrima em vessa per la galta lentament. No m'agrada qui sóc, sí qui vull ser. Així que només sé que tot anirà bé. Passejo pel port i m'airejo les idees. Dos feixos de cabells es desfàn de l'embolcall on estaven preses. Les mans les noto gelades i és que estem a desembre. M'he oblidat dels guants però no de la bufanda regalada pel meu amant. Em cobreix el coll i em dòna la temperatura suficient per no recular a casa. Fins i tot ara hi ha gent qui em para i es vol fer fotos amb mi, no hi ha descans, no puc amb aquesta fama. La buscava en el passat però ja me n'he ben cansat. Somric a la càmara com puc, no és un de sincer sinó totalment teatrer. Fa sis mesos que no tinc un bon paper i ...