Síndrome d'abstinència

Necessito un cafè.

Porto hores treballant i no n'he fet cap. Se m'havia acabat la llet de casa i no m'agrada fer-lo amb aigua.

Estic molt atabalada però alhora em noto endormiscada, que no tiro.

A l'hora del descans no l'he pogut fer perquè no havia acabat els encàrrecs.

D'aquí una hora plego per sort.

Finalitzo com puc la meva jornada i agafo el cotxe cap a casa.

No veig un stop i PAM!

Ara sí que no puc obrir els ulls.

Sento veus, màquines funcionant, pitidos sonant... Estic a l'hospital i pel que es veu estic inconscient.

Sento el meu pare bramar, i la meva germana consolant-lo.

És greu?

Passo una setmana així, sense notar cap part del cos, només em funciona la ment, la boja ment.

Els ulls no reaccionen.

Estic conectada amb tubs per tot arreu ho sé perquè escolto en tot moment els metges, però no sento cap sensació.

Doncs sí, sembla greu.

Esbrino que he xocat de cares amb una furgoneta de repartiment de congelats.

El conductor està bé per sort, ja que la culpa ha estat meva.

No em vull culpar d'aquesta manera, han sigut molts factors.

Els sedants que últimament prenc per dormir, la abstinència de cafeïna al cos, haver treballat més de 12 hores seguides...

Jo no volia dur cotxe, no en aquestes condicions, sedada, em fèia por. Però el necessitava per anar a la feina.

A la pròxima, si n'hi ha, compraré un patinet i aniré amb cuidado.

Els metges m'han autoritzat dur cotxe, tot i jo mai veure-ho clar.

No m'havia passat mai fins avui.

Estic plorant i ni em surten les llàgrimes.

Em sento impotent, amb cap esperança, desolada...

A les nits dormo com un soc, però els dies se'm fan eterns. No paro de pensar.

De sobte veig una llum al fons de la meva visualització negra. 

Per veure què és, m'hi aproximo visualment i passo per una zona boscosa i frondosa, després una clariana plena d'ossos de cadàvers pel mig i finalment un lloc pantanós.

Què collons!

És un deliri dels meus?

Què m'està passant?

Cada cop sento les veus dels meus familiars més lluny.

I quedo capbussada dins d'una bassa de fang.

No en puc sortir i de cop deixo de sentir.

La mort m'ha trobat.