Verborrea seductora

Vaig clarejar ahir i em vaig despertar ahir a la nit. 

Vaig morir en la immortalitat eterna. 

Vaig plorar a riallades. 

Em vaig alegrar de la meva tristesa. 

Vaig ser una contrarietat del més acord. 

Tot i així vaig viure la meva vida al límit amb molta cautela.

 No m'entenia ni jo mateixa però entenia i comprenia que molta gent ni em llegia ni em recolzaven en el meu procés de les paraules mal escrites, la meva verborrea constant per conquerir. 

Una lluita fràgil, com jo. Lluitadora i alhora fràgil. Ambiciosa i alhora feble. Amb poc talent i pors però treballadora i hàbil. Aquesta era jo. Ara ja sóc el que somiava i és aquesta que voldràs conèixer de lluny. 

A prop del món on vull viure. 

El meu país de Mai Mai. Als meus mons de yupi, tot i així no m'oblidaràs. 

Aquesta vegada no, perquè...

 Vaig clarejar ahir i em vaig despertar ahir a la nit. 

Vaig morir en la immortalitat eterna. 

Vaig plorar a riallades. 

Em vaig alegrar de la meva tristesa. 

I visc per enamorar!.