El tren de tardes #místics2

La veu distorsionada del primer ministre, m'arribava per la televisió vella dels meus avis. Jo estava berenant pa amb oli i sal i un tall de xocolata amb llet i ametlles.

M'encanten els berenars a casa els avis.Sempre sóc ben cuidat.

Avui porto números per vendre, del viatge de fi de curs de l'institut.

Els intentaré vendre pel poble dels avis, ja que a la ciutat on visc jo, són uns garrepes.

L'avi llegeix el diari ben atent a les notícies d'avui, i l'àvia planxa la roba amb la ràdio posada.

Escolta programes de tertúlies, li encanten.

M'acomiado per una estona i vaig a provar sort venent números.

La primera casa té un pati molt gran amb piscina, toco el timbre i no m'obren la porta.

A la següent una dona jubilada em diu que no està de punyetes.

Vaja...no tindré sort tampoc?

Trobo una zona de pisos i m'hi apropo. D'un edifici de 10 portes, en puc vendre a 5.

Algo és algo.

Pel camí vaig amb els auriculars escoltant Flaixbac, ara sona " El tren de mitjanit - Sau", estan fent un remember de rock català.

Se m'encèn la bombeta i faig una bogeria...

Agafo el tren de la tarda!.

Aquest tren està ple de gent.

Homes i dones amb orelles punxegudes i vestimentes estrafolaries.

Hi ha una bona aura.

Entre aquests hi veig una parella donant-se uns intensos i ferotges petons, asseguts davant meu.

- Eleanor espera, aquest noi em desconcentra. Què passa noi? Vols una foto potser?

- Oh, perdó no volia molestar, jo només vull arribar a Barcelona.

- Qui és Barcelona? Potser t'hi puc fer comunicar...

- Com? Barcelona és una ciutat!.

- En quin món vius? Aquí només coneixem el regne de Malvik, i quatres aldees pels voltants, cap amb aquest nom.

- Dec anar begut, qui sou?

- Vaja gràcies per tractar-me de vostè, sóc l'elf Artik i ella la duquessa Eleanor Vin Dylson, per servir-lo.

- Jo em dic Oriol i no sé on carai estic.

- Aquest és el tren dels infidels, aquí ens trobem tots amagats de les nostres respectives parelles. Un mode d'escapatòria, llibertat i plaer junts.

- Jo què hi pinto aquí? Per Déu només estava venent números per Maçanet de la Selva!.

- Si has agafat aquest tren, alguna raó hi ha, sinó no se't permetria l'entrada 

- Doncs no ho entenc, per començar no tinc ni parella.

- Per què venies números per Maçanet ? I no a Girona que és la teva ciutat natal? No preguntis com ho sé, nosaltres tenim un do, i és el do d'esbrinar sobre els demés sense que ens ho expliquin.

- Carai, quina benedicció, doncs què em vols dir, que sóc infidel a Girona?

- Exacte, a les teves arrels.