Perduda
No m'agrada qui sóc, sí qui vull ser. Així que només sé que tot anirà bé.
Passejo pel port i m'airejo les idees.
Dos feixos de cabells es desfàn de l'embolcall on estaven preses.
Les mans les noto gelades i és que estem a desembre.
M'he oblidat dels guants però no de la bufanda regalada pel meu amant. Em cobreix el coll i em dòna la temperatura suficient per no recular a casa.
Fins i tot ara hi ha gent qui em para i es vol fer fotos amb mi, no hi ha descans, no puc amb aquesta fama.
La buscava en el passat però ja me n'he ben cansat.
Somric a la càmara com puc, no és un de sincer sinó totalment teatrer.
Fa sis mesos que no tinc un bon paper i tot i així m'atabalen.
No vull admiradors.
No vull seguidors.
Vull fer el que m'agrada.
M'angoixa qui sóc perquè no trobo el meu lloc.
La gent em coneix pel personatge que faig però no saben qui sóc, ja que jo també estic cercant-me.
Cerco en solitud al bell mar i aquí asseguda miro el far.
M'hi passo hores i hores cada dia i m'hi acosto un xic cada dia.
Vull agradar-me però no cal que agradi.
Tot anirà bé em repeteixo i torno cap al refugi.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada