El seu millor viatge #encant1

Aquell dissabte de tardor la June va anar de visita a casa dels seus difunts avis. La casa però ja estava abandonada de feia anys i havia quedat insòlita al mig de la pineda del poble. Ella hi anava de tant en tant abans que s'hi posèssin uns okupes però tampoc era ja de la propietat de la seva família. Era possessió de l'Ajuntament.
Va endinsar-se per una finestra trencada que hi havia pel pati de radera. Tot estava intacte, ple de pols això sí però tema mobles, quadres i decoració, tot igual.
Li agradava anar-hi per recordar els moments viscuts tots plegats, dinant macarrons a la taula del menjador, visualitzant l'àvia maquillant-se per anar al ball al seu rebedor, les llaminadures amagades al fons de l'armari...
A l'habitació de l'àvia hi va trobar un joier curiós que no recordava. Tenia una maneta i la va fer girar.
Tot girant, girant, es va quedar amb una clau petita a la mà. Una clau d'argent amb senefes i les seves inicials.
Va dir-se :
- Què deu obrir aquesta clau?
I de cop mirant la prestetjaria de llibres en va veure un molt lluent. De color daurat. S'hi va acostar i el va agafar.
Palpant-lo no semblava que tingués res estrany. Fins que va veure que del llom del llibre en sortia una tapa. I dins un pany petit.
Va provar amb la clau trobada i bufa! Quina sorpresa!.
Se'n va desplegar un passadís llarg i rocambulesc.
Sense por va entrar-hi, hi havia prou llum per veure-s'hi però no sabia d'on provenia.
Es veu que anava passant per radera de totes les habitacions de la casa. A cada habitació hi descobria algo nou.
Un objecte posat allà nou.
Un peluix de vellut en forma d'elf, un quadre d'una vista desconeguda per la June, escales amb paraules rimbombants, ...
A per tot on mirava hi havia quelcom fantasiós.
Fins que un cop a dalt del passadís dels descobriments, en mode d'ofrenda, hi havia unes sabatetes de cotó fluix del seu número.
Se les va posar i ràpidament va anar a parar als núvols!.
Amb aquelles sabatetes podia volar.
Anava núvol a núvol investigant i també descansant envoltada d'aquella esponjositat.
Va arribar a un núvol on hi havia un holograma dels seus avis ben feliços ballant.
Es va emocionar molt i se'ls va quedar ensimismada mirant.
Sens dubte era el seu millor viatge.
El seu gran viatge astral.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Verborrea seductora

La veueta