Diari per valents #diari2

Són quarts de dues i no agafo el son. Només em vénen records del col.legi. Allà vaig passar grans disgustos. Hi havia un nen en concret que sempre em fèia la punyeta.

Quan jo sortia a la pissarra ell em fèia ganyotes per radera la senyoreta.

En una ocasió al pati em va donar una empenta que em van haver de fer punts al cap.

Em treia els bolígrafs de l'estoig i els mossegava, llavors me'ls tornava així fets pols.

Actualment se li diria bullyng però en el meu temps se li donava un escarment i parava.

De fet va parar quan anava madurant.

D'adolescents sortíem plegats i tot, i ara s'ha convertit en el meu xicot.

M'ha demanat perdó moltes vegades i jo li accepto les disculpes. A la fi i al cap érem nens.

Però de tant en tant tinc malsons com avui.

Ara és un tros de pa amb mi, no em puc pas queixar.

Tot lo que tenia de murri ara ho té d'amorós 

La gent pot millorar i evolucionar, fins i tot canviar.

Jo li vaig donar una oportunitat i no me n'he arrepentit mai. Som molt feliços.

Actius sexualment, que és important. Ens entenem a la perfecció després de tants anys.

He parlat al psicòleg d'aquests malsons o insomni i me diu que són traumes que he de borrar.

Molt senzill sembla, però com ho faig?

L' hauré de deixar?

El Dr. , me diu que el problema està dins meu, no al costat.

Així que...a oblidar el passat!

Ara amb l'ajuda del Dídac, el meu xicot, he començat a fer un diari com fa ell i li va ensenyar l'àvia del seu amic, i allà em deslliuro de tot el que m'atormenta. De tant en tant me'l rellegeixo i faig anotacions noves i vaig aprenent coses de mi dia a dia.

Per mi no és un diari per criatures, és un diari per valents!.