El casori de Vil•la Amorós
Ho havíen preparat tot,i avui era el gran dia.
Es casàven per l'esglèsia i es feia el banquet en un mas.
Era l'esglèsia del poble que els havia vist crèixer. De fet hi havíen fet la comunió junts.
Ara estava engalarnada per rams de flors de diferents tonalitats de blau i també blanc. Amb espelmes i ciris també blaus, teles de tonalitats similars...
Vivíen a prop del mar. Era un poble coster, ple de cases blanques i també combinades amb pedres.
El poble més bonic de Catalunya, l'anomenàven.
Era Vil•la Amorós. Antiga ubicació romana.
Ell vivía en una casa amb un gran pati interior ple d'àmfores. Era de casa bé. I ella en un petit piset del carrer major amb finestrons molt amplis que donàven a una terrassa on sempre hi sortía a fer els seus cigarrets.
Eren amics d'infància, de petits es miraven quan un dels dos sortia a la pissarra, per ajudar-se a respondre la pregunta de la mestra.
D' adolescents havíen compartit la mateixa colla i anàven tot sovint a fer cerveses al bar de Vil•la Amorós més recòndit. Ja començàven a sorgir les primeres espurnes, però va ser a edat adulta quan es van fer el primer petó.
Era la seva primera cita a soles i van quedar prop de les roques.
Allà van assentar-s'hi i van contemplar el mar i les gavines voleiant-lo.
Els turistes a la vorera de la platja prenent el sol. Els nens xapurrejant a l'aigua.
Uns llegint, altres jugant a cartes o menjant patates... El paisatge era divers i s'hi submergien en un no res.
Fèia temps que es buscàven i ara per fi s'havien trobat.
En Gerard li va agafar de la mà i li va besar. La Núria sorpresa però feliç li va dir:
- Em moro de ganes de fer-te un petó Gerard. Però no sé com reaccionaràs.
- Intenta-ho. - i li va picar l'ullet-.
Així és com va arribar el primer petó de molts. Un suau, tímid, amb delicadesa i amor. La Núria fèia molt que esperava aquest moment, i semblava que ell també.
La va estirar enrere, els dos tumbats i es van començar a petonejar. Provant maneres, atrevint-se, amb llengua, sense, acabant abraçats a les roques.
Per això el seu casament està ambientat en el mar.
És la seva primera vegada que s'apropàven íntimament i decidíen ser parella.
En Gerard aniria vestit amb un tratge blau marí, camisa blanca impoluta i tirants blaus a conjunt amb el tratge.
Mai ha estat de corbates ni llacets. I amb aquells tirants estava espectacular, semblava més jove del que era.
La Núria no aniria de blanc, tampoc n'és fanàtica dels típics vestits de núvia blancs. Ella va amb un vestit preciós d'estil princesa amb dos teles caiguent pels ombros, cintura cenyida amb una cinta blanca i una petxina en un costat tintada de blau. El color del vestit naturalment és a conjunt amb en Gerard.
És una celebració reduïda. Familiars de cadascú, algun dels amics de la colla que encara es veuen i poc més.
Els invitats no poden anar igual que els nuvis però sí han d'anar ambientats amb el mar.
Ja fa sis anys d'aquella trobada un agost d'un estiu fresc, no molt calorós i ara estan a octubre, sis anys més tard celebrant el seu casori.
El banquet és espectacular. Molta fruita, pastissos i després els plats principals.
La seva cançó pel ball del convit és: " From the dining table - Harry Styles".
La van escollir els dos, la troben misteriosa i bonica a parts iguals.
Doncs bé, el casament va anar molt bé, cap imprevist.
El banquet i celebració millor encara.
Al principi estàven molt nerviosos però després van anar fluïnt. Els dos s'animàven. Fèien molt bona parella.
Bé, ara ja eren un feliç matrimoni.
Es traslladaríen a casa d'ell a viure i allà teníen pensat ampliar la família. D' habitacions no en faltàven.
El viatge de noces va ser a Egipte.
Els dos éren amants de la història i creien que allà hi havia molt per veure i aprendre.
De moment se sap que van viure feliços!.
Molta sort per ells.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada