Ben trobat amic
- Ens estem coneixent, no m'agrada posar etiquetes.
Estàvem parlant al banc del Central Park on passàvem moltes tardes. Sovint ens acompanyava un gatet ros que corria per allà.
Em sentia buida, trista, amb l'ànima trencada. Aquesta relació no em convenia, ja ho sabia bé.
Era un noi sense compromís de cap tipo, no volia lligadures.
L'un volia una cosa i l'altra una ben diferent.
Tenia el portàtil recolzat a la falda, quan li vaig dir:
- Haurem de deixar de veure'ns. No em val la teva predisposició a seguir quedant només per sexe i sense cap afecte sentimental. Jo vull prosperar i amb tu estic estancada. Adèu Kevin.
- Scar, espera...
Vaig marxar sense donar-li temps a acabar la frase, això sí, ell tampoc em va seguir. Per què molestar-se!? Si tot això (lo que fos) nostra, li importava tres pebrots!.
De sobte va arribar una pluja incessant, llamps i trons apareixien a tort i a dret.
Vaig veure el gatet allà parat al costat d'un arbre i em va fer peneta que l'enxampés aquella pluja.
Així que com feia dies que el vèiem còrrer per allà, i era manyac i sense amos...me'l vaig endur a casona.
El buit que sentia era la dependència que tenia instaurada sobre aquell avestruç. Ara, em sentia lliure i feliç amb el nou gatet que el vaig anomenar: Llampec.
Com estava acostumat a voltar pobret, el deixava sortir al carrer de tant en tant i ja sabia tornar.
No vaig saber mai més res d'en Kevin, ni falta que fèia.
I de moment no busco companyia amorosa al meu costat.
Jo sola em valc, puc fer de tot i no em falta de res i lo més important de tot, m'estimo com quan era una nena que no tenia preocupacions de res.
En Llampec i jo, us desitgem feliç setmana.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada