El meu lloc d'inspiració
Ara s'ha aixecat i va a menjar i beure al seu racó.
L'altre company dorm la mona perquè ahir nit va sortir més estona de la conta de parranda.
Jo estic tocant alguns acords a la guitarra espanyola que em va regalar el meu germà.
Amb vídeos de Youtube he anat progressant tota soleta.
Quan fem pícnic amb els amics al parc, la toco una mica. Els hi agrada molt.
L'acompanyo molt bé amb la meva veu dolça i de timbre agut, diuen.
Cada dia miro d'aprendre tocar i cantar una cançoneta nova.
Avui toca: Thunder & lightning de Azeida.
Uns cantants de Londres.
Els dos gatets m'escolten atentament i a vegades he de vigil.lar que no em fassin malbé les cordes de la guitarra. Tampoc la puc deixar a qualsevol lloc perquè me l'esgarrapen, són uns trapelles!.
Em costa concentrar-me avui, i porto uns dies que no avanço gaire. Decideixo fer una excursió sola per buscar la inspiració. El lloc idoni que em motivi, m'alci i m'impulsi a crear.
De Port Valley on visc, em queda força a prop per anar-hi amb cotxe, al Parc del "Gran Cañón".
No és el primer cop que hi vaig, per això, sé que em funciona.
Agafo quatre coses per menjar allà i la guitarra a la funda i un cop allà la tara de no poder inspirar-me, desapareix.
Puc estar tranquil.la i sense patir pels gats que s'hi interposin.
Aquí creo art i decideixo patentar aquesta sortida un cop per setmana.
Puc acabar interpretant i tocant la cançó dels londinencs. Em grabo i envio l'audio al grup dels amics, com sempre faig.
El pròxim dia que quedem els hi ensenyaré en persona.
Arribo a casa i veig que el gat marró segueix mirant l'habitació i no és una mosca, no, tampoc un fantasma, és una cuca fastigosa que corre pel terra.
El gat fosquet la caça i es posen a jugar amb ella els dos.
Veig que tota la família ha trobat la felicitat avui, menys la cuca que poc després l'he esclafat.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada