Fés-ho possible

El silenci es va apoderar de la sala. Hi havia inquietud i alhora respecte entre els aspirants a superar el càsting per un paper a la serie del moment. - Clàudia! ens tornem a trobar! Espero que tinguem més sort aquesta vegada. -es va dirigir cap a mi assentant-se al meu costat en Rai-. - Molta sort pels dos, segur que ho tens ben preparat. Jo ara estava últimant detalls i fent petits esbossos del guió per fer-lo més senzill per interpretar-lo. Quina estratègia fas servir tu per estudiar bé el teu paper? - li explico mirant-li als ulls i gestualitzant molt.- - Jo deixo que tot flueixi com amb més espontaneïtat. - ben alegre em contesta-. - Oh, veig que ets una ànima aventurera, és molt arriscat. - sorpresa li responc.- El Rai i jo ens vam conèixer a la facultat. Jo sortia amb el seu amic Blai. Coincidíem a moltes festes d'estudiants. Em queia molt bé, era molt divertit sempre tenia algun acudit o anècdota per explicar que ens alleugerava el dia a tots. De fet hauria de parlar ...

Aquell matí mentre composava la meva cançó nova del disc, va passar algo molt estrany. Jo per mi que anava begut, perquè no té cap mena d'explicació creïble. De les lletres escrites a mà, on descrivia una jove amb problemes d'ansietat però molt riallera i alegra, es va formar una imatge amb el projector de l'estudi, on hi apareixia una noia com la que havia imaginat i tenia al meu cap. Podia parlar però es tractava d'una inteligència artificial. Unes hores més tard la noia es va convertir de carn i ossos i tota tímida i angoixada va marxar tot dient: - No ho entendries. Disculpa'm i sobretot perdona'ns quan arribi el moment.

Em disposo a escriure una llista al meu bloc, anotant els meus desitjos més preuats cap a ell: Contar les postes de sol amb tú. Caminar plegats descalços per l'herba mullada. Rebolcar-nos a un paller. Sentir aquell batec dins meu cada cop que te'm apropes. Veure series junts tapats amb una manta. Ensabonar-te l'esquena perquè no hi arribes. Fer-nos massatges amb les rodetes dels cotxes de joguina dels nostres fills. Fer pícnics a la muntanya tot llegint un llibre cada un. Compartir xerrades fillsòfiques del tot delirants. Visitar parcs temàtics i fer-nos fotos amb els personatges emblemàtics de cada lloc. Agrupar les nostres amistats de tant en tant en una sola colla. Riure, riure molt de tot el que ens succeix. Gaudir del sol a les terrassetes a ple estiu tot prenent una cerveza. Dormir abraçats tot i fer calor. Estimar-nos cada dia més i millor. Aprendre l'un de l'altre. Això és el que li demano a la persona que veig cada nit en somnis. Porto cinc nits...

La daga que m'havia clavat al braç per error encara sagnava a corriols. L'enemic havia fallat l'atac i per sort m'havia salvat. Fèia temps que el clan Mc Finn ens seguia de ben poca distància i ens volia donar caça. Per sort la meva muller el va distreure amb una empemta i el va allunyar del meu cor bategant. Els vampirs només morim si ens perforen el cor i el capataç del clan va estar molt apunt. Em van enganxar dèbil i preocupat i no estava rendint al màxim a la batalla.  Els meus subdits van assolir la feina matant-los a tots menys a tres que van escapar per potes. Céline la meva muller em va curar la ferida amb el seu do i vam tornar a emprendre la marxa. Havia set una nit dura i tocava descansar a jaç però amb els ulls ben oberts. Ens tornàvem per fer guàrdia. Necessitàvem l'elixir de la immortalitat i ens quedava un llarg camí per trobar-la. Era amagat dins una cascada de les muntanyes de Serín i allà ens esperava el duc Dant. La recerca no va ser ...

Calidesa bonica em transmet la seva mà. Em fa presonera del seu embruix. Em té encisada en la seva brutal personalitat. Per no comentar l'obra d'art que és la seva cara. Els seus ulls felins i nas rodonet i bufó adornats sempre amb un somriure addictiu. Ell és la meva costella, company de vida això sí havent passat per anteriors amors. El primer va ser escuet, una aventura d'estiu plena de caliu. Sempre estàvem entre llençols, embriagada pel seu perfum. Un dia em va tractar amb menyspreci i el vaig engegar a fer punyetes. El segon pensava que seria el definitiu però quan menys m'ho esperava em va fer el salt. No tenia gaire sort amb els homes i vaig perdre tota esperança, tot i així va arribar el penúltim amor. Per sorpresa vagava pel meu entorn fins que es va atrevir a dir-me el que sentia. Jo anava amb molta precaució i sempre caminava en terres fangoses, em sentia perduda tot i estar en bones mans. Mesos més tard vaig decidir deixar-ho. Ja que no e...

Inhalo i exhalo, inhalo i exhalo...apurant fins l'última calada. Faig un crit de cop i em desperto del meu son. Cada nit somio que fumo, i ho he deixat de fa un any. Em sento molt millor, amb més energia i vitalitat. Encara no sé quin alicient tenia fumar, per què ho fèia. Era un mal hàbit, ja ho crec. Ara no esbufego quan pujo cims o escales, no tinc aquella tos seca que no em deixava dormir. Tot i així cada nit m'acompanya com un dimoni buscant-me per tornar-me a fer esclava. Mai deixo de pensar-hi, però ni boja hi vull tornar. Estava apagada amb tant de fum, la meva ànima havia quedat desdibuixada, malformada. Ara puc dir que sóc lliure i algun dia s'esfondrà del meu son. Surto a treballar i rendeixo més i millor. Ho faig amb més ganes, i a l'hora de berenar menjo una fruita i un iogurt, res de fumar. Les nits que surto de festa no se'm fa difícil perquè jo el que vull és ballar i difrutar amb les meves amigues. Només sortim a fora per canviar de local. També a...

Les aranyes van fent niu entre les sombres del meu terrat. Rat penats llefiscosos m'acompanyen per la nit a prop de la memòria. Paneroles sortint de tots racons i embrutant el meu coco, esborrant els bons moments del meu dia a dia. Les cortines d'aquesta estància està formada per un munt de teranyines. Hi ha tota mena d'espècies pudents i fastigoses voleiant per la meva cocorota. L'única manera de fulminar-les totes és parlant amb la meva parella. Ella em treu tots els mals. M'endinsa en un món on ja no hi passo por. M'obre els ulls i em fa veure que no és així com em tormenta, ella té una altra visió i entrem en plena harmonia. Ella és el meu insecticida més poderós. Tinc por que un dia es cansi de fer de suport, però ella em diu que jo també hi sóc. Que l'apoio i això sempre ha set cosa de dos. Llàstima que qui està sempre catapultat sóc jo. L'adoro i per això m'he promès no caure i rendir-me, com a mínim intentar-ho. Hem de ser un equi...