El silenci es va apoderar de la sala.
Hi havia inquietud i alhora respecte entre els aspirants a superar el càsting per un paper a la serie del moment.
- Clàudia! ens tornem a trobar! Espero que tinguem més sort aquesta vegada. -es va dirigir cap a mi assentant-se al meu costat en Rai-.
- Molta sort pels dos, segur que ho tens ben preparat. Jo ara estava últimant detalls i fent petits esbossos del guió per fer-lo més senzill per interpretar-lo. Quina estratègia fas servir tu per estudiar bé el teu paper? - li explico mirant-li als ulls i gestualitzant molt.-
- Jo deixo que tot flueixi com amb més espontaneïtat. - ben alegre em contesta-.
- Oh, veig que ets una ànima aventurera, és molt arriscat. - sorpresa li responc.-
El Rai i jo ens vam conèixer a la facultat. Jo sortia amb el seu amic Blai. Coincidíem a moltes festes d'estudiants. Em queia molt bé, era molt divertit sempre tenia algun acudit o anècdota per explicar que ens alleugerava el dia a tots.
De fet hauria de parlar amb present perquè hem anat tinguent contacte i segueix sent igual.
Amb el Blai vam trencar poc després d'acabar la carrera. Em va trencar el cor a base de bé. Li va sortir una feina a l'estranger i jo no el podia pas frenar. Hagués estat una xicota possessiva i tòxica.
Els dos vam decicir que una relació a distància no funcionaria així que vam acabar de bones maneres i per les festivitats ens diguem algo però res més.
Això no treu que jo quedés en un pou...
En Rai sabia tota la història i em va fer costat sempre però tot i així ens vam distanciar un xic. Ell em recordava al Blai, als moments junts i no m'ajudava això.
Ara fa un any coincidim força als càstings.
Els tres ens vam especialitzar en aquest rang i gaudim molt.
El que no sabia era...
- Clàudia Torres, pot passar. El següent serà el Rai León, prepari's.
- Ànims! - diguem alhora l'un a l'altre.-
Estic terroríficament nerviosa al entrar a l'aula de la prova. Aquesta serie m'interessa molt ja que m'impulsaria la meva carrera professional, d'aquí el meu temor.
A més a més me'n adono que al jurat hi ha el Blai!.
Com pot ser? D'acord ell de seguida va triomfar un cop acabada la carrera, però perquè tinc tanta mala sort? Ni m'ho va informar! Segur que sabia que m'hagués fet enrere sinó.
Total el càsting va ser un desastre, semblava un flam i ni em sortien bé les paraules.
No em van escollir. Ho sabia.
El Rai d'altra banda li va anar rodat. I al acabar li van dir miraculosament, que escollís algun company/a per repescar-lo i assistir també a la serie.
Em va triar a mi, no estava segura que s'hi decantés, no sé sempre dubtes i ostres gràcies a ell he aconseguit un bon paper a la serie.
- Rai, no tinc paraules, moltes gràcies! M'he posat tant nerviosa en veure qui tu ja saps que no he pogut ser jo. Molt agraïda de veritat. Gràcies, gràcies per sempre ser-hi.
- Va dona que em ruboritzaràs, no diguis tantes ximpleries i anem a fer unes birres va!
- Ei ei ei, ell hi serà també?
- Si tu no vols, no. No pateixis.
Vaig treure pit i tu,que ja era hora de que la ferida cicatritzés, i l'única manera era fent front a l'assumpte així que...
- D'acord, anem abans que m'arrepenteixi.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada