El meu insecticida

Les aranyes van fent niu entre les sombres del meu terrat. Rat penats llefiscosos m'acompanyen per la nit a prop de la memòria.

Paneroles sortint de tots racons i embrutant el meu coco, esborrant els bons moments del meu dia a dia.

Les cortines d'aquesta estància està formada per un munt de teranyines.

Hi ha tota mena d'espècies pudents i fastigoses voleiant per la meva cocorota.

L'única manera de fulminar-les totes és parlant amb la meva parella.

Ella em treu tots els mals. M'endinsa en un món on ja no hi passo por.

M'obre els ulls i em fa veure que no és així com em tormenta, ella té una altra visió i entrem en plena harmonia.

Ella és el meu insecticida més poderós.

Tinc por que un dia es cansi de fer de suport, però ella em diu que jo també hi sóc.

Que l'apoio i això sempre ha set cosa de dos.

Llàstima que qui està sempre catapultat sóc jo.

L'adoro i per això m'he promès no caure i rendir-me, com a mínim intentar-ho.

Hem de ser un equip sí, però a partir d'ara serà més equilibrat.

Perquè s'ho mereix, perquè l'estimo.