Tant de bo

Inhalo i exhalo, inhalo i exhalo...apurant fins l'última calada. Faig un crit de cop i em desperto del meu son. Cada nit somio que fumo, i ho he deixat de fa un any. Em sento molt millor, amb més energia i vitalitat. Encara no sé quin alicient tenia fumar, per què ho fèia. Era un mal hàbit, ja ho crec. Ara no esbufego quan pujo cims o escales, no tinc aquella tos seca que no em deixava dormir. Tot i així cada nit m'acompanya com un dimoni buscant-me per tornar-me a fer esclava. Mai deixo de pensar-hi, però ni boja hi vull tornar. Estava apagada amb tant de fum, la meva ànima havia quedat desdibuixada, malformada. Ara puc dir que sóc lliure i algun dia s'esfondrà del meu son. Surto a treballar i rendeixo més i millor. Ho faig amb més ganes, i a l'hora de berenar menjo una fruita i un iogurt, res de fumar. Les nits que surto de festa no se'm fa difícil perquè jo el que vull és ballar i difrutar amb les meves amigues. Només sortim a fora per canviar de local. També ajuda que cap d'elles fuma, és més m'han ajudat molt en tot el procès. Sempre sentia "fuma massa", "fumant com sempre", "la noia que sempre fuma"... Fins que me'n vaig cansar. Vaig fer un cop de puny al coixí i vaig dir prou d'un dia per l'altre. I com m'ho vaig proposar per fi de valent, no em va costar gaire. Tant de bo pogués ajudar a fumadors en deixar-ho. Tant de bo aquest escrit no fos fictici i fós jo la que ho ha deixat del tot. Tant de bo tot el que tenim clar ho portèssim a la pràctica...