Els meus amors

Calidesa bonica em transmet la seva mà. Em fa presonera del seu embruix. Em té encisada en la seva brutal personalitat. Per no comentar l'obra d'art que és la seva cara. Els seus ulls felins i nas rodonet i bufó adornats sempre amb un somriure addictiu. Ell és la meva costella, company de vida això sí havent passat per anteriors amors. El primer va ser escuet, una aventura d'estiu plena de caliu. Sempre estàvem entre llençols, embriagada pel seu perfum. Un dia em va tractar amb menyspreci i el vaig engegar a fer punyetes. El segon pensava que seria el definitiu però quan menys m'ho esperava em va fer el salt. No tenia gaire sort amb els homes i vaig perdre tota esperança, tot i així va arribar el penúltim amor. Per sorpresa vagava pel meu entorn fins que es va atrevir a dir-me el que sentia. Jo anava amb molta precaució i sempre caminava en terres fangoses, em sentia perduda tot i estar en bones mans. Mesos més tard vaig decidir deixar-ho. Ja que no estava preparada, no em sentia capaç d'estimar-lo com ell a mi. La única vegada que he trencat un cor i no m'arrepenteixo. ELL és màgic. Sóc presa d'un encanteri. L'encanteri de l'enamorament real. Perquè aquest sí és real. Em fa sentir com una princesa, m'anima sempre i tenim els mateixos interessos. Mai m'ha pressionat, vam començar molt a poc a poc i ha respectat el meu temps. Ja portem sis anys de relació i crec que aviat caurà la proposició. De fet vull ser jo qui la demani, per reconèixer-li tot el que ha fet per mi. Sempre em diu que vol tota una vida amb mi i per sempre, però no fa el pas. Així que em prendré de valor i ho faré jo. Vull estar abrigada pels seus braços dolçament. Besar-nos constantment. Fer l'amor lentament. Viure feliçment, ara, demà i sempre. Serem eterns...