Fés-ho possible

Vaig pujar a corre-cuita al tren de les nou i mitja del matí, que se'm escapava. Tenia un viatge llarg però anhelat per retrobar-me amb la meva amiga. Jo visc a Barcelona i ella a Madrid, així que he agafat l'ave. Poques vegades l'agafo, algun cop per feina i els altres per visitar-la a ella. Es diu Clara i jo Clàudia. Sempre ens hem dit "les doble c". Estem molt unides telefònicament ara, perquè cada cop ens veiem menys. Tot i així estem en contacte. A l'ave, aprofito per llegir un llibre que em vaig comprar ahir. Vaig estar una bona estona donant una ullada per tota la llibreria, i em vaig decidir per aquest que tenia moltes bones resenyes per bookstagrammers. M'encanta aquest món de la literatura, m'hi passo hores indagant. Se'm assenta una dona gran al costat i ella també llegeix, però opta per una revista del cor. A la portada hi veig un noi que havia anat a la universitat amb mi, va tirar la tovallola aviat d'empresarials i es...

No tinc forces per aixecar-me del llit. Tampoc ànims, no m'espera res motivant. Més que res, ja res m'estimula. M'he anat ensorrant poc a poc i aquí estic, cap per vall del llit amb un braç a fora i gemegant. La mare em crida, diu que m'ha fet l'esmorzar, un vas de llet i cafè amb galetes i una torrada amb margarina i melmelada de maduixa, em diu. Però no em vull moure del llit. En poc temps el meu avi preferit, qui me cuidava de petit i m'acompanyava a totes les competicions, ha mort de gran. Estava ja molt fotut però tot i així mai t'ho esperes. Érem íntims, tinc molts records amb ell. Em va ajudar a sociabilitzar amb els nens del parc, més gran m'ensenyava mètodes per lligar eficaçment amb noies, i ara de gran el cuidava jo i també mirava d'aportar-li coneixements, malgrat la seva experiència en tot. Però per exemple, en les noves tecnologies. A més a més el meu millor amic s'ha enfadat amb mi. No ha tingut gaire paciència tampoc p...

Avui és un dia dolent per mi. Per això he patit insomni. M'he aixecat a beure llet calenta per agafar el son dues vegades i ni així. Els meus pensaments no cesen.  Tal dia com avui 16 d'octubre fa quatre anys, em va deixar la meva ex parella. Em sentia fatal, va dir-me que m'havia deixat d'estimar i que estava coneguent una altra noia, i abans d'anar a més amb ella, m'havia de deixar. Clar està. Jo estava perdudament enamorada d'aquest noi. Em fèia riure, recordava tots els viatges que havíem fet, el dia que em va presentar els seus amics, els seus pares, quan dormíem abraçats i passejàvem agafats de la mà per tots els indrets. Quan em va deixar, em vaig sentir com si estés tancada dins una ampolleta de vidre i m'anéssin caiguent pedretes per sobre el cap, impedint-me respirar. Any a any, he anat millorant, tot i així no he tornat confíar amb cap home i mai oblido la data de la ruptura. Per què els finals feliços no existeixen? Ni en llibres ...

Em tocava l'últim partit decisiu de la temporada de bàsquet. No havia dormit res, les meves dues companyes d'habitació de seguida roncàven però jo no hi havia manera. Estava nerviosa i tenia altres problemes al cap. Els meus pares s'estàven separant i jo suspenia moltes assignatures de classe. Durant el partit vaig fallar molts punts, i això va fer que perdéssim el partit. Ens classificàvem per la lliga europea i degut als meus errors i d'altres, no ho havíem aconseguit. Em vaig llançar als brassos de la meva mare plorant, llavors al meu pare ( que havien fet l'esforç de reunir-se per mi). Un mar de llàgrimes. Tant, que vaig caure en una profunda depressió que em va durar anys!.

Avui la Darney esperava un paquet amb moltes ganes. Era un ventilador nou. Estàvem a ple estiu i fèien temperatures molt altes. Arribàvem als 39 graus. La Darney es posava al balcó, a veure si veia el repartidor. Impacient, mirant amunt i avall i de pas repassant tots els veïns. Finalment a les 12h va arribar el paquet. Va obrir la porta i el tiu era un morenàs, alt, estil surfer que impactava a ulls de qualsevol dona. Lo més impressionant va ser que els dos van sentir una forta atracció mútua. El noi va deixar el paquet a l'entrada i va empotrar la Darney. Ella encantada. Es van deixar endur per la flamarada que els envoltava. La va començar besant i llavors acariciant, tot baixant cap a l'entrecuix. Li va descordar els pantalons i la va estimular totalment. Suaument, acariciant el clítoris i després amb duresa posant tres dits. La Darney estava molt humida. Què estava passant? Ella el besava amb passió, saborejant-lo, tot fent-li massatges al cabell llarguet que duia. Es van ...

Temps de plorera i molta tristor, degut al canvi d'estació. Els dies es fan curts, i jo sento que no puc. No dormo bé, em desperto aviat, tot i no anar a dormir tard. Començo el dia amb caparrassa, airejant-me a la terrassa. Si cauen les fulles, jo vaig radera, la depressió no em dòna treva. Estic dins un forat, la soledat també m'ha atrapat.  Confío en que vindran dies millors, sempre vénen. Mentrestant, conviure amb aquest malson. Ja ni m'inspiro, els meus relats són pobres, tot va de cap a caiguda. Tot anirà bé, com es diu i em dic. Sempre ho supero i ara no serà menys. Tant sols serà una mala ratxa, m'animo i m'ho crec. Molta força a tothom qui els afecta la tardor!.

La era comença amb un asteroide xocant contra la capa d'Ozó i desintegrant-se en petits trossos, abans de caure a la Terra. D'un dels fragments estrellats en germina un arbre de quatre branques. Cada una,una dona poderosa. Elles són les quatre estacions de l'any: Sun (estiu), Sandy (primavera), Amber (tardor) i Wendy (hivern). Un altre tros crea un tsunami i neixen dos homes també guerrers. El dia i la nit, Éter i Érebo respectivament. Les quatre Vivaldis no es poden veure entre si, com tampoc els Quos. Però cada tres mesos veuen una guerrera diferent Éter i Érebo. Un d'ells no li posa les coses fàcils a cap. Ja és coneguda la seva trascendència per la vida de tots, però desconeixeu els seus poders. Totes elles estan gobernades per la Serp d'Uróbor. Han de seguir unes missions a fer imposades per ella. Trimestralment cada una d'elles. Sun es troba al fons del mar dins una cova a la Costa Mediterrània, aquí és on viu. I avui 21 de juny, és el...