Sentiment de tardor


Temps de plorera i molta tristor,

degut al canvi d'estació.

Els dies es fan curts,

i jo sento que no puc.

No dormo bé, em desperto aviat,

tot i no anar a dormir tard.

Començo el dia amb caparrassa,

airejant-me a la terrassa.

Si cauen les fulles, jo vaig radera,

la depressió no em dòna treva.

Estic dins un forat,

la soledat també m'ha atrapat. 

Confío en que vindran dies millors, sempre vénen. Mentrestant, conviure amb aquest malson.

Ja ni m'inspiro, els meus relats són pobres, tot va de cap a caiguda.

Tot anirà bé, com es diu i em dic.

Sempre ho supero i ara no serà menys.

Tant sols serà una mala ratxa, m'animo i m'ho crec.

Molta força a tothom qui els afecta la tardor!.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Verborrea seductora

La veueta