Les Vivaldi
D'un dels fragments estrellats en germina un arbre de quatre branques. Cada una,una dona poderosa.
Elles són les quatre estacions de l'any: Sun (estiu), Sandy (primavera), Amber (tardor) i Wendy (hivern).
Un altre tros crea un tsunami i neixen dos homes també guerrers.
El dia i la nit, Éter i Érebo respectivament.
Les quatre Vivaldis no es poden veure entre si, com tampoc els Quos. Però cada tres mesos veuen una guerrera diferent Éter i Érebo.
Un d'ells no li posa les coses fàcils a cap.
Ja és coneguda la seva trascendència per la vida de tots, però desconeixeu els seus poders.
Totes elles estan gobernades per la Serp d'Uróbor.
Han de seguir unes missions a fer imposades per ella. Trimestralment cada una d'elles.
Sun es troba al fons del mar dins una cova a la Costa Mediterrània, aquí és on viu. I avui 21 de juny, és el seu moment.
Sun té el poder de donar actitud a la tristor.
És molt atractiva, sol vestir de blau i daurat amb arracades molt prominents de dos sols. És bruna de pell, cabell blau fosc i ulls blaus també. Es maquilla un antifaç a la cara del mateix color.
Es dirigeix a casa de la petita Elena, que ha perdut a la seva mare, qui l'animava tant amb els seus talents artístics.
Així que té molt clar que ha de fer un cop de mà a l'Elena.
No ho aconseguirà amb un, ni dos dies, serà un procès llarg.
Però amb els seus ànims i carantonyes plenes de màgia , tot millorarà.
Trobo l'Elena amb un llapis lligat al cabell amb un monyo i escrivint una carta.
Li explica que és una carta de comiat a la seva mare, ja que no va poder fer-ho personalment.
Va morir d'un accident de cotxe per estar adormida a causa dels sedants que prenia. Va ser molt dur per tots i Sun vol dur pau i una mica d'alegria a la casa.
L'ajuda a escriure la carta i l'anima a escriure un diari per valents.
L'Elena es troba més bé i la vol tenir al costat sovint, li prega.
Així doncs, Sun conclou aquesta missió però havent promès tornar.
Quan s'acosta a casa apareix l'odiat Érebo.
- On vas ximpleta? Ja has acabat de fer de gos faldiller?
- Per què em dius això, surt, vull anar a casa!.
- Sempre seguint ordres, cumplint lleis. No veus que ets una esclava?
- I tu un petulant, només vols el mal! . T'hauria de caure la cara de vergonya!.
- Almenys jo no tinc amo, apa resguarde't a casona que demà torna tocar treballar. Em fas llàstima.
Érebo és guapíssim i Sun li té un odi increïble.
Els matins estan plens de foscor per culpa d'ell, fins ben tard. Això l'emprenya perquè ella no pot sortir a fer el bé. Li és ben bé igual que sempre salti amb la cantinela de que ella té amo, però no deixa de molestar-li.
Tres setmanes i mitja més tard, Sun es dirigeix a una cabanya a un arbre de Boston. On hi viu en Tom i avui la Sally l'ha sorprès amb la seva visita plorosa.
En Tom fa de gran amic, tot i així ,Sun fa la seva feina i així la noia recupera una mica de felicitat.
Éter també l'ha ajudat resurgint de les cendres la seva il.lusió per continuar.
Éter és molt eixerit i jovial. Moreno d'ulls verds. Cabell llarguet i barba de tres dies. Vesteix en mode grounge.
Un cop a casa està satisfeta per la seva feina i llegeix un llibre de fantasia, mentre agafa el son.
Un mes més tard, una nova missió.
Va cap a un pis on hi viu un noi anomenat Edu i la seva tutora legal. Li dòna ànims i li fa veure d'una altra manera el que acaba de passar. S'acaba d'assabentar que la seva companya de pis de la qual estava enamorat, resulta ser la seva tutora legal.
Li ajuda a entendre-ho, comprendre-ho millor i dur felicitat.
Tot va bé, deures fets.
Queda una setmana de relax i donarà pas a Amber.
Una guerrera pèl-roja de cabellera llarga amb una corona daurada i una medalla al cap. Vestida amb un vestit llarg de fulles d'or . Ulls marrons i pell blanca.
Té el do de donar força i energia, envers les adversitats.
Surt del seu amagatall com tots els 21 de setembre de cada any. Viu dins un aurò gegant, en un bosc de Spring Creek Greenway de Texas.
Avui el seu destí és la : Grotta della Poesia.
Un noi de Puglia es fa mal i ella fa que la ferida cicatritzi ràpid i torni tenir impuls per continuar el camí a casa. També sort a Guillia, el botiquí i que Érebo no li hagués fet gaire la guitza en els seus dies d'estudi d'infermeria fins tard.
Tots surten guanyant.
Es para a parlat amb Éter:
- Amber, vols fer un vol amb mi? Les temperatures són fresques, després de tanta calor.
- D'acord simpàtic. Explica'm com va?
I així van passejant fins a l'auró de Texas.
Al cap d'un mes l'Amber va anar de visita amb dues joves, la Bella i l'Olga.
Necessitàven un cop de mà amb la seva relació de parella envers els demés.
Els hi va donar objectius, metes pròpies, personals a cumplir. I van millorar molt com a parella.
Ja no els importava el que pensèssin d'elles, ho havien treballat molt bé.
Dos mesos més tard tenia com a missió, ajudar a un pobre noi que havia tingut un desengany amorós.
S'havia fet passar per una altra persona, la noia que havia conegut a les xarxes socials.
Li va administrar energia positiva en vena. Metafòricament parlant clar.
Éribor va aparèixer quan ella marxava de casa del noi.
- Abriga't bé, no sigui que agafis una pulmonia, reina. Encara t'hauré de venir a veure al cementiri.
- No diguis bajanades estúpid!.El meu poder afronta les adversitats, recordes?
- Bah, el meu és millor, ple de silenci i foscor com la pròpia mort. Muahahaha...
L'Amber li tanca la porta als morros i se'n va a dormir plàcidament.
Som 21 de desembre i és el torn de la Wendy.
Wendy té cara angelical, castanya de cabells llargs, ulls blaus, porta sempre una caputxa platejada conjunt amb el vestit de brillants.
Té el poder de refrescar les idees i posar nous propòsits.
La primera visita és a casa d'un noi cantant. Un jove molt talentós, però amb moltes fisures.
Vol donar-li temps per pensar en positiu i posar noves metes a la seva vida, quins propòsits vol cumplir?.
Ho narren junts i d'aquí en surt un nou home.
Éter ha estat molt present donant llum i harmonia a l'estada.
Amb Éter les coses són més senzilles, és un sol!.
Wendy viu a un glaciar d'Argentina anomenat Perito Moreno.
És preciós el paisatge.
Un mes i mig després va a casa la Cristina, una noia que vol escriure millor, arribar a ser escriptora, però veu que no pot. Juntes també fan un llistat de dificultats i virtuts i una conjunta final.
Amb ànims l'ajuda a escriure un relat més llarg i imaginatiu que no sap si tindrà éxit però ella està motivada.
Éribor apareix a casa d'ella però la Cris il.lumina la casa sencera i el fa fora.
Un mes més tard es dirigeix a casa un noi que acaba de deixar-ho amb la parella. Ha sigut ell, però tot i així està fet pols.
Li mostra una pissarra màgica on els objectius que hi escriu es tornen més factibles i es fan realitat. S'oblida de la seva ex- parella i comença de nou.
A Wendy li queden 15 dies de descans i decideix discutir amb ganes amb Éribor, ja que li han sobrat forces. A veure si així li baixa els fums perquè la dèbil Sandy no hagi de patir tant.
És 21 de març moment d'entrar en acció la Sandy.
Viu als Països Baixos, entrev les flors d'un jardí anomenat Lisse.
Té el poder de regalar harmonia i melodies per sanar la ment. " Freqüència 417 herz".
És una mussa molt guapa amb una corona de roses de colors al cap. De cabellera llarga i rossa, amb ulls blaus. Sol vestir amb colors molt vius.
Avui es dirigeix a Girona on viu la colla de l'Anna i la Beth, però en concret les vol ajudar a elles dues, que sembla ser que tenen problemes psiquiàtrics.
Les reuneix i els hi posa una selecció de cançons de Spotify de Freqüència 417 herz.
Les calma i relaxa molt. Sembla ser que estaran un temps sense recaure i ingressar a l'hospital, els ha sanat per dins.
Uns dies més tard va a casa d'una adolescent que s'havia passat amb les drogues.Sandy fa servir el mateix mètode, i funciona. Queda ben hipnotitzada i encantada, li servirà per no ferir-se.
Per acabar el trimestre amb l'ajuda de Éter i Éribo, sí, encara que aquest últim costi de creure, ajuda una jove que somia molt i s'aixeca girada.
La van a veure a l'hospital i amb clarobscurs, ombres i llums i les melodies de Sandy, fan que millori gratament i la donguin d'alta molt abans.
Ja ha acabat l'any i sembla ser que amb les ignores o bronques de les Vivaldi, Éribor ja ha après la lliçó. El tenen ben educat ara i viuen en harmonia.
D'Éter es diu que és un Casanova perquè té una relació estreta amb cada una d'elles, el trapella!.
La humanitat està tranquil.la, pausada de dolor i unida.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada