Avui

Avui és un dia dolent per mi. Per això he patit insomni. M'he aixecat a beure llet calenta per agafar el son dues vegades i ni així. Els meus pensaments no cesen. 

Tal dia com avui 16 d'octubre fa quatre anys, em va deixar la meva ex parella. Em sentia fatal, va dir-me que m'havia deixat d'estimar i que estava coneguent una altra noia, i abans d'anar a més amb ella, m'havia de deixar. Clar està.

Jo estava perdudament enamorada d'aquest noi. Em fèia riure, recordava tots els viatges que havíem fet, el dia que em va presentar els seus amics, els seus pares, quan dormíem abraçats i passejàvem agafats de la mà per tots els indrets.

Quan em va deixar, em vaig sentir com si estés tancada dins una ampolleta de vidre i m'anéssin caiguent pedretes per sobre el cap, impedint-me respirar.

Any a any, he anat millorant, tot i així no he tornat confíar amb cap home i mai oblido la data de la ruptura.

Per què els finals feliços no existeixen? Ni en llibres perquè només evoquen unes pàgines, no la totalitat. Ni les pel.lícules que només tenen dues horetes per mostrar tot l'amor donat, però llavors què?.

Avui aquesta ampolleta s'ha convertit en un rellotge de sorra, el temps passa pel damunt meu i jo segueixo igual de pessimista i negativa.

Amb una ansietat ferotge com un lleó engabiat a la mateixa gàbia que jo.

Desafiant-nos amb la mirada, a veure qui podrà més.

Avui he decidit recòrrer tots els llocs on hi tinc records amb la meva ex parella, i crear-ne de nous que em fàssin sentir millor. I poc a poc anar superant aquesta por al compromís.

No cal oblidar, però per començar de nou s'ha de borrar tota tristesa i convertir-la en nostàlgia.

Per anar de cares al futur, s'ha d'afrontar el passat.

I això és el que m'he decidit a fer.

Per sort les amigues mai les he deixat de costat i així no ho he passat tant malament.

Ens apoiem amb tot, i en tot entren els desamors.

He fet neteja exhaustiva de roba d'armari per anar de compres i vestir-me ben maca aquesta tardor.

Tinc obert el meu cor i mai sap qui es pot enamorar del meu somriure, per això sempre que quedo amb elles ríem com beneites.

Avui també m'aniré a apuntar al gimnàs i tot seguit a la perruqueria perquè sí, avui canviaré aquest dia!.