Fés-ho possible

Desitjaria emprendre un camí amb tu. Un camí de passejada tranquil.la amb no gaires entrebancs. Amb ombres per descansar, ocellets que ens acompanyin amb el seu dolç cant. Agafar-nos de mans i que m'estiguis mirant. Sentir el teu batec acompassat amb el meu. M'agradaria que fós possible fer-ho bé, passar-ho bé. Que tot sigui bonic al teu costat. Estimar-te com no ho he fet mai. Besar-nos en els racons més insòlits.  Rememorar converses i fer-les realitat. Vull dir-te que t'estimo, que ho ets tot per mi però primer t'hauré de conèixer.

L'Edu està tumbat al sofà còmode de color blau fosc que van comprar ahir amb el seu germà.En Marc treballa de matins i sempre li deixa una llista de tot el que ha de fer a la casa. Però l'Edu no sempre li fa cas. Prefereix estar tumbat al sofà tot fumant. Cosa prohibidíssima per les xinades que deixa una guspira però ell no té seny ni cap per res. És menor d'edat però ja viu amb el seu germà independitzats, ja que venen d'una família destructurada. El Marc li fa de pare, de germà i de cuidador, per no dir de cangur també perquè Dèu ni do. No té responsabilitat de res, deixa les coses per terra, apenes l'ajuda a l'hora de fer els àpats...però li perdona tot. Fins que un bon dia va aparèixer una dona a casa, la nova inquilina i ella va posar ordre però sense haver-se'n d'ocupar. L'Edu va canviar immediatament, d'un dia per l'altre i és que aquella noia el tenia ben enamorat. Mai va passar res entre ells, però van formar una bonica a...

- Què has somiat avui rei? - De moment no ho recordo però m'ha deixat bon sabor. La Gianna fa l'esmorzar i jo l'espero assentat a la cadira. Avui toquen ous estrellats amb torrades i bacó, ja que som diumenge. Tots els caps de setmana esmorzem com als hotels. La Gianna o Gia, la meva dona avui s'ha llevat ben d'hora per anar a comprar el diari.  Això sí, tot abans haver fet un bon polvo matiner. A queixalades afamada m'ha despertat i m'ha posat calent com un mico. Ha set fugaç però intens. Obro el diari i veig una notícia que em dol molt. A primeres pàgines, anuncien la mort d'un poeta molt carismàtic que jo seguia. No sabia que estava malalt... Quina pèrdua més gran per la cultura mundial. Li comunico a la Gia i decidim anar de ruta a " La Grotta della Poesia". Ens agrada molt perdre'ns-hi. Els dos som de la Puglia i ens vam conèixer de ben jovenets a l'institut. Escullo aquest indret perquè és on Marco, el difunt poeta, es...

Retalls de paper de colors estil pinotxo per sobre l'escriptori. Les tisores mig malmeses de tant apretar amb força. Jo amb el cap acabat de pentinar, esboço les primeres paraules d'avui en la llibreta de color fucsia. La mà dansa àgil pel meu tronc abocant una història peculiar. La meva enemiga de tant en tant m'esborra però jo torno enfadat amb més força. Fins que el ministre em substitueix passant-me per sobre, calcant el meu traç. Així és cada dia sobre les onze del matí. Quan l'Elena es posa a escriure els seus relats. Sovint em porta enrebassat en un monyo al seu cap. Llavors miro des d'allí estant, tot el que crea la nena. Avui ha fet un dibuix d'en Mickey Mouse, i tot seguit hi ha enganxat papers de colors tot havent-los transformat en petites boletes. Ara a l'estiu els pares de l'Elena l'han educat en que a partir de les onze del matí, ha de fer manualitats, deures del quadern d'estiu de l'escola, escriure relats... I tot...

La pluja queia cessant per les finestres oxidades de la cabanya de fusta. Era una pluja tòrrida ja que aixecava tota la polseguera i amb ella tota l'escalfor.  Venien més insectes i animalons a prop. Jo estava llegint dins de la cabanya una novel.la de ciència ficció. M'encanten aquest gènere. Els meus juguets sempre hi tenien referència i quan tingui més diners, vull un telescopi per la destartalada cabanya. La vam construïr amb el pare quan jo era molt petit. Té els seus anys pobreta, li calen reformes. Tot i així, sempre que visito als meus pares, m'hi refugio unes hores. Encenc els meus cigarrets, i algun porret i jo en mode zen ben tranquil. M'encanta aquest racó! Està construït en un arbre ( de varis) que tenen al pati de casa. De cop sento un soroll a la finestra, no és la pluja, però no en faig cas. Set segons i un altre soroll a la finestra. Descobreixo que algú m'està tirant pedretes. Miro a baix i ... - Sally, què diantres? Puja, puja, estàs e...

En Dídac tenia un ritual, cada cop que tenia un ensurt al seu dia a dia, un problema que es transformava en bucle o conflicte massa cridaner pel seu gust, s'ho apuntava a una llibreta. Citava el dia i l'inquietud i tot seguit s'ho guardava. Ho plasmava a la llibreta i allà se'n desprenia de qualsevol mal. No ho tornava a rellegir mai més. Un dia, va quedar per jugar a la play station amb el seu amic, aquest cop a casa dels avis del noi. Celebràven els 80 anys de l'àvia i el seu amic Roger, volia que ell hi fos. Us narro aquesta anècdota perquè va ser clau per ell. Va descobrir en els llibres de la seva biblioteca particular, un diari molt antic. Un diari de l'àvia d'en Roger. Sabem que son d'ús privat, però el Dídac tenia molta curiositat i li va comunicar al seu amic. L'àvia sense problema al saber-ho, li va fer cinc cèntims al Dídac: - Mira rei, això no és un diari qualsevol, per a mi els diaris son per criatures, jo aquí hi plasmo fins...