Inquilina
És menor d'edat però ja viu amb el seu germà independitzats, ja que venen d'una família destructurada.
El Marc li fa de pare, de germà i de cuidador, per no dir de cangur també perquè Dèu ni do.
No té responsabilitat de res, deixa les coses per terra, apenes l'ajuda a l'hora de fer els àpats...però li perdona tot.
Fins que un bon dia va aparèixer una dona a casa, la nova inquilina i ella va posar ordre però sense haver-se'n d'ocupar.
L'Edu va canviar immediatament, d'un dia per l'altre i és que aquella noia el tenia ben enamorat.
Mai va passar res entre ells, però van formar una bonica amistat.
Un dia va trobar un anell de compromís al calaix del seu germà i es va posar gelós pensant que potser tenien algo amb secret amb l'inquilina.
S'obscecava amb ximpleries absurdes sempre degut al seu problema d'estat mental, que arrossegava de ben petit.
Amb els dies els observava i veia que tenien molta bona relació i cada cop sospitava més.
Més endevant el Marc li va dir que es casava i abandonaria el pis. Es casava amb una antiga companya d'universitat i ell es quedaria al pis amb l'inquilina, sols.
Tot i voler algo amb aquella noia si o si, sembla que a mesura que passaven els dies anava canviant d'opinió perquè des de que no eren els tres no gaudia tant de la convivència.
Van adoptar un gosset i les estones passaven millor. Ara l'anava a passejar un, ara l'altre...
Miraven pel.lícules i series al sofà, passejaven junts també, ...
El que va descobrir d'adult, és que aquesta noia en realitat era la seva tutora legal, tot s'ho havia manegat el Marc per poder fer un canvi existencial en la vida de l'Edu. I va funcionar! I a ell no li va saber greu, ho va acceptar perquè ara sí, tenia seny.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada