Tú, en el llindar de l'abisme
Era una pluja tòrrida ja que aixecava tota la polseguera i amb ella tota l'escalfor.
Venien més insectes i animalons a prop.
Jo estava llegint dins de la cabanya una novel.la de ciència ficció.
M'encanten aquest gènere. Els meus juguets sempre hi tenien referència i quan tingui més diners, vull un telescopi per la destartalada cabanya.
La vam construïr amb el pare quan jo era molt petit. Té els seus anys pobreta, li calen reformes.
Tot i així, sempre que visito als meus pares, m'hi refugio unes hores.
Encenc els meus cigarrets, i algun porret i jo en mode zen ben tranquil.
M'encanta aquest racó!
Està construït en un arbre ( de varis) que tenen al pati de casa.
De cop sento un soroll a la finestra, no és la pluja, però no en faig cas.
Set segons i un altre soroll a la finestra.
Descobreixo que algú m'està tirant pedretes.
Miro a baix i ...
- Sally, què diantres? Puja, puja, estàs empapada!.
La Sally era la meva veïna, de petits jugàvem junts i també pujàvem a la cabanya.
La vaig aficionar a les pel.lícules de Star Wars i ella me'n feia mirar de romàntiques.
Jugàvem a fet i amagar, a buscar ninots que prèviament un dels dos amagava, a jocs de cohets...
Vam passar una bona infantesa junts.
- Tom com m'agrada coincidir amb tu, quan fèia que no ens vèiem? - em diu emocionada.-
- Doncs farà cosa de sis anys, què et porta per aquí? Pensava que la teva família havia marxat de Boston. - li mostro la meva sorpresa. -
- Si, això és cert , realment jo passava per aquí i he volgut provar sort avera si et trobava...Estic feliç d'haver-te trobat Tom, no saps quan...- li cauen llàgrimes dels ulls.-
Deixo el punt a on he deixat la novel.la i m'apropo a la Sally per consolar-la.
Està desesperada, com més l'abraço, més llàgrimes li vèssen dels ulls.
Malgrat tot, la confiança envers l'un a l'altra no l'hem perdut i poc a poc m'ho va explicant tot.
Jo li ofereixo un mocador, el seu mocador de roba amb llacets de quan era petita. Encara el guardo a la cabanya, i aquest sol gest ja li fa canviar l' expressió de la cara.
L'escolto amb atenció, l'observo els seus gestos...i veig que està molt dolguda però és la meva Sally.
Ha tingut un disgust molt gran amb la seva parella, el noi li ha set infidel als seus nassos però és que a sobre ha estat amb la seva cosina preferida.
La família n'ha fet la vista grossa i no l'apoien inclòs ajuden al seu ex xicot amb els seus propis problemes que també en són uns quants. Té un passat molt turbi i l'excusen per aquesta raó i l' inclouen als dinars familiars.
La Sally no pot més, és insufrible i avui ha agafat un avió des d'Ohio i s'ha presentat aquí.
Em diu que vol començar de zero però en un lloc conegut, on ha passat bons moments.
- Què et semblaria venir al meu pis de les afores, mentre no trobis on anar? - li ofereixo així de cop i volta però a consciència.-
- Ostres, estaria molt bé de veritat, sempre si no et faig anar malament... - se la veu il.lusionada.-
I així és com aquell vint de setembre la Sally es va instal.lar a viure amb mi.
Teníem molt bona convivència així que li vaig demanar que no marxés, que no marxés de la meva vida mai més.
Cada vint de setembre mirem les estrelles des del telescopi que vam poder comprar i tenim instal.lat a la terrassa del piset al nostre àtic.
La cabanya la vam haver de desmontar perquè la fusta estava corcada i vam emplear els diners de les reformes, pel telescopi anhelat.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada