Boomerang
- Què has somiat avui rei?
- De moment no ho recordo però m'ha deixat bon sabor.
La Gianna fa l'esmorzar i jo l'espero assentat a la cadira.
Avui toquen ous estrellats amb torrades i bacó, ja que som diumenge.
Tots els caps de setmana esmorzem com als hotels.
La Gianna o Gia, la meva dona avui s'ha llevat ben d'hora per anar a comprar el diari.
Això sí, tot abans haver fet un bon polvo matiner.
A queixalades afamada m'ha despertat i m'ha posat calent com un mico.
Ha set fugaç però intens.
Obro el diari i veig una notícia que em dol molt.
A primeres pàgines, anuncien la mort d'un poeta molt carismàtic que jo seguia.
No sabia que estava malalt... Quina pèrdua més gran per la cultura mundial.
Li comunico a la Gia i decidim anar de ruta a " La Grotta della Poesia".
Ens agrada molt perdre'ns-hi.
Els dos som de la Puglia i ens vam conèixer de ben jovenets a l'institut.
Escullo aquest indret perquè és on Marco, el difunt poeta, es va inspirar per escriure molts dels seus treballs.
És com fer-li homenatge.
Quan entrem a la cova, la trobem plena de gom a gom.
No som els únics que hem pensat igual.
De cop i volta un home m'empeny sense voler i jo ensopego.
- Ohh, quin mal!
- Perdoni senyor, és que no podia passar amb tanta gent, està bé?
- Crec que m'he regirat el peu o és el cop només.
- Porti, la meva nèta és infermera i sempre porta un botiquí a mà. Giulia! Fés-li una ullada maca!.
La Giulia em va fer un vendatge marevellós i va resultar que la Gia i ella eren mestra i alumna.
No us he explicat que la meva dona es va llicenciar de magisteri de primària, a la mateixa escola on havíem estudiat.
La Giulia era una alumna excel.lent, tant que va seguir estudiant per infermeria i mira!.
El boomerang que llences torna a la teva mà.
Tot seguit em ve a la ment el que havia somiat i li responc a la Gia:
- Al meu somni tu i jo ens coneixíem per primera vegada i recordo que et deia " la meva petita boomerang".
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada