Diari per criatures? #diari1

En Dídac tenia un ritual, cada cop que tenia un ensurt al seu dia a dia, un problema que es transformava en bucle o conflicte massa cridaner pel seu gust, s'ho apuntava a una llibreta. Citava el dia i l'inquietud i tot seguit s'ho guardava.

Ho plasmava a la llibreta i allà se'n desprenia de qualsevol mal.

No ho tornava a rellegir mai més.

Un dia, va quedar per jugar a la play station amb el seu amic, aquest cop a casa dels avis del noi.

Celebràven els 80 anys de l'àvia i el seu amic Roger, volia que ell hi fos.

Us narro aquesta anècdota perquè va ser clau per ell.

Va descobrir en els llibres de la seva biblioteca particular, un diari molt antic.

Un diari de l'àvia d'en Roger.

Sabem que son d'ús privat, però el Dídac tenia molta curiositat i li va comunicar al seu amic.

L'àvia sense problema al saber-ho, li va fer cinc cèntims al Dídac:

- Mira rei, això no és un diari qualsevol, per a mi els diaris son per criatures, jo aquí hi plasmo fins i tot ara, les coses boniques del dia a dia, i sempre que estic trista o vull fer memòria ( que per la nostra edat va molt bé), me'l rellegeixo i se'm posa un somriure.

- Ostres! Quina bona idea, jo encanvi en tinc un on hi anoto les males vibracions dels dies i no m'ho vull tornar a mirar més. Potser t'agafo la teva idea, és molt millor!.

- No fill, ni millor ni pitjor. El que fas està molt bé, això sí, no tinguis por a rellegir-t'ho, t'anirà bé per saber gestionar els moments de tristor. Fés cas a la gent gran...

Des d'aquell dia en Dídac fa un diari més extens i se'l rellegeix de dalt a baix tot sovint.

Hi posa lo bonic del dia i lo incòmode, els seus estats d'ànim diaris, porta la conta dels cigarrets que fuma al dia, inclòs té un apartat per escriure notes, textos, poemes i també el diari per criatures!.