Fés-ho possible

Vaig clarejar ahir i em vaig despertar ahir a la nit.  Vaig morir en la immortalitat eterna.  Vaig plorar a riallades.  Em vaig alegrar de la meva tristesa.  Vaig ser una contrarietat del més acord.  Tot i així vaig viure la meva vida al límit amb molta cautela.  No m'entenia ni jo mateixa però entenia i comprenia que molta gent ni em llegia ni em recolzaven en el meu procés de les paraules mal escrites, la meva verborrea constant per conquerir.  Una lluita fràgil, com jo. Lluitadora i alhora fràgil. Ambiciosa i alhora feble. Amb poc talent i pors però treballadora i hàbil. Aquesta era jo. Ara ja sóc el que somiava i és aquesta que voldràs conèixer de lluny.  A prop del món on vull viure.  El meu país de Mai Mai. Als meus mons de yupi, tot i així no m'oblidaràs.  Aquesta vegada no, perquè...  Vaig clarejar ahir i em vaig despertar ahir a la nit.  Vaig morir en la immortalitat eterna.  Vaig plorar a riallades....

Des de que vaig somiar que m'embolicava amb el meu pitjor enemic, tot va canviar. Aquest innombrable era un noi que havia tractat fatal al meu xicot, així que també era una enamistat meva. De petits li feia bullyng i de més grandets putadetes grosses. Ara havíen perdut el contacte per sort, però jo me'l trobava sovint a la biblioteca. Un dia vam xocar de caps sense voler, l'altre em demanava un llibre que estava mirant per endur-me, l'altre em va aguantar la porta per entrar a la biblioteca...i així moltes més. Així és que el meu subconscient va fer de les seves.  Al somni ens besàvem apassionadament al jardí de la biblioteca. Vaig llevar-me ben trastocada i ja no el veia amb tant mals ulls. I al cap de molts dies de trobar-nos entre llibres, entre aquests llibres va sorgir la màgia. Vaig deixar al meu xicot i més en saber la veritat. Que ell ho havia exagerat tot, només era cosa de nens i lo únic que volia era apartar-me d'ell, que no m'hi fixés. No...

En un poble molt llunyà, hi vivia un mag anomenat Syrok. Lluïa una llarga caballera daurada i un bigoti ben afilat.  El mag va anar a fer un vol pel bosc i hi va trobar un ocellet caigut d'un arbre. Estava desnodrit i tenia malmesa una ala. Syrok el va cuidar i més endevant van ser amics de batalles. L'ocell es va convertir en un drac enorme gràcies als encanteris de Syrok.  I junts volaven per tot el poble vigil.lant que tot estés en ordre. Un dia van trobar una nena perduda enmig del bosc on havia trobat l'ocellet, i la van acompanyar a casa tot parlant de milers d'aventures màgiques que fèien somriure a la nena. Un cop a casa van prometre-li que cada nit l'anirien a veure. I així va ser. Cada nit la nena estava desitjant retrobar-se amb els seus amics.

Que aquestes línies olorin a tú. Tinguin el teu tacte i la teva melodia neixi d'aquest escrit. Perquè tú ho ets tot per mi. Entre estrofes et trobo, i entre el manantial de la rima et perdo. T'ofegues entre les aigües d'aquest ball i caus a terra tremolant de plaer. Gaudeixes del calvari de la teva vida tot i no ser la idealitzada per ningú. Afrontes dins l'equilibri de les lletres que només tú mateixa et pots salvar a tú en qüestió. Vius anunciats i titulars expandits a l'eufòria més divina i cerques l'estabilitat en tot el conjunt d'oració. Ets la millor.

Cada estiu anem de viatge amb la família. Hem voltat per Espanya i també per Europa. Aquest any hem anat de camping amb la caravana del meu tiet. Anem els meus pares, els meus dos germans, l'Oriol el més gran i el menor en Fidel i també la nostra gosseta Blanky, un cadell de Samoyedo. Jo em dic Lluna i tinc divuit anys acabats de fer. Aquest estiu en aquest viatge se m'ha presentat el millor regal que podia desitjar. I això que per motius econòmics hem triat un destí proper però no deixa de tenir tot l'encant del món. Vam arribar al camping de Cadaqués on s'hi permet allotjar-se amb la teva pròpia caravana. El mar a pocs metres de la nostra parcel.la. Només d'arribar vam fer el toc al xiringuito de la platja. I jo que sóc massa curiosa vaig veure-hi un cambrer de lo més interessant. De fet ell ens va servir les begudes. Molt simpàtic per cert. Em va picar l'ullet i tot en una petita broma que vaig fer a l'Oriol. Era esbelt, alt, vestia elegant ( ...

Mentides ensucrades amb mel verinosa. Mentides alleugerades per promeses fructíferes. Mentides emmascarades per mitges veritats. Veritats guerreres fatals. Veritats manipulades pel teu ego. Veritats que fan mal. Un món fals on hi roman la hipocresia constant.