Syrok i els seus amics

-
En un poble molt llunyà, hi vivia un mag anomenat Syrok. Lluïa una llarga caballera daurada i un bigoti ben afilat. 
El mag va anar a fer un vol pel bosc i hi va trobar un ocellet caigut d'un arbre. Estava desnodrit i tenia malmesa una ala.
Syrok el va cuidar i més endevant van ser amics de batalles. L'ocell es va convertir en un drac enorme gràcies als encanteris de Syrok. 
I junts volaven per tot el poble vigil.lant que tot estés en ordre.
Un dia van trobar una nena perduda enmig del bosc on havia trobat l'ocellet, i la van acompanyar a casa tot parlant de milers d'aventures màgiques que fèien somriure a la nena.
Un cop a casa van prometre-li que cada nit l'anirien a veure. I així va ser.
Cada nit la nena estava desitjant retrobar-se amb els seus amics.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Verborrea seductora

-
Imatge
Vaig clarejar ahir i em vaig despertar ahir a la nit.  Vaig morir en la immortalitat eterna.  Vaig plorar a riallades.  Em vaig alegrar de la meva tristesa.  Vaig ser una contrarietat del més acord.  Tot i així vaig viure la meva vida al límit amb molta cautela.  No m'entenia ni jo mateixa però entenia i comprenia que molta gent ni em llegia ni em recolzaven en el meu procés de les paraules mal escrites, la meva verborrea constant per conquerir.  Una lluita fràgil, com jo. Lluitadora i alhora fràgil. Ambiciosa i alhora feble. Amb poc talent i pors però treballadora i hàbil. Aquesta era jo. Ara ja sóc el que somiava i és aquesta que voldràs conèixer de lluny.  A prop del món on vull viure.  El meu país de Mai Mai. Als meus mons de yupi, tot i així no m'oblidaràs.  Aquesta vegada no, perquè...  Vaig clarejar ahir i em vaig despertar ahir a la nit.  Vaig morir en la immortalitat eterna.  Vaig plorar a riallades....
Més informació

La veueta

-
Imatge
Després d'un son alliberador, m'aixeco i em preparo l'esmorzar. Una torrada amb salmó i alvocat exquisit i un suc de taronja natural. M'he despertat healthy avui. Vaig a les botigues a mirar perquè la veueta del dimoniet interior que és ma mare, em diu que no gasti. Oh, ha anat bé moltes vegades aquesta veu, sinó cap mes estalviaria. Pico a la meva amiga Queralt per anar a fer un cafè. Al viure a prop sempre fem algo juntes, mirant de posar-nos al dia de totes les xafarderies del barri però quedem tant sovint que moltes vegades estem amb el mòbil totes dues amb un silenci de lo més còmode. Avui per això li tinc una notícia i és que em canvio de pis i estarem lluny l'una de l'altra. Gràcies a la veueta he aconseguit estalviar forces diners per l'entrada d'un pis ben bonic per a mi. Serà més ampli així que hi podré tenir un gosset petit que ja tinc reservat per adoptar. La Queralt s'ho agafa bé dins de tot, així tindrem més ganes de veure'n...
Més informació