Un somni decisiu

Des de que vaig somiar que m'embolicava amb el meu pitjor enemic, tot va canviar.

Aquest innombrable era un noi que havia tractat fatal al meu xicot, així que també era una enamistat meva.

De petits li feia bullyng i de més grandets putadetes grosses.

Ara havíen perdut el contacte per sort, però jo me'l trobava sovint a la biblioteca.

Un dia vam xocar de caps sense voler, l'altre em demanava un llibre que estava mirant per endur-me, l'altre em va aguantar la porta per entrar a la biblioteca...i així moltes més.

Així és que el meu subconscient va fer de les seves. 

Al somni ens besàvem apassionadament al jardí de la biblioteca.

Vaig llevar-me ben trastocada i ja no el veia amb tant mals ulls.

I al cap de molts dies de trobar-nos entre llibres, entre aquests llibres va sorgir la màgia.

Vaig deixar al meu xicot i més en saber la veritat. Que ell ho havia exagerat tot, només era cosa de nens i lo únic que volia era apartar-me d'ell, que no m'hi fixés.

No va tenir sort i jo vaig fer cas al meu cor, ja que a ell fèia temps que l'havia deixat d'estimar.

Ja fa dos anys que sortim junts i ens ajudem a estudiar entre d'altres plaents activitats junts...

A vegades cal fer un canvi d'aires diuen.