Lo proper pot ser més intens

Cada estiu anem de viatge amb la família. Hem voltat per Espanya i també per Europa.

Aquest any hem anat de camping amb la caravana del meu tiet.

Anem els meus pares, els meus dos germans, l'Oriol el més gran i el menor en Fidel i també la nostra gosseta Blanky, un cadell de Samoyedo.

Jo em dic Lluna i tinc divuit anys acabats de fer.

Aquest estiu en aquest viatge se m'ha presentat el millor regal que podia desitjar. I això que per motius econòmics hem triat un destí proper però no deixa de tenir tot l'encant del món.

Vam arribar al camping de Cadaqués on s'hi permet allotjar-se amb la teva pròpia caravana.

El mar a pocs metres de la nostra parcel.la.

Només d'arribar vam fer el toc al xiringuito de la platja.

I jo que sóc massa curiosa vaig veure-hi un cambrer de lo més interessant. De fet ell ens va servir les begudes.

Molt simpàtic per cert. Em va picar l'ullet i tot en una petita broma que vaig fer a l'Oriol.

Era esbelt, alt, vestia elegant ( per feina o qui sap), tenia el cabell curtet però amb dues grenyes al costat que li afavorien la carona de pillo que tenia.

Sí, es podia dir que ja m'havia encapritxat.

Les hormones em van a mil per hora i les indirectes dels meus germans no ajudaven gaire.

Sempre es mofen de mi en quan a nois. Creuen que sóc una bleda que s'enamora del primer que passa i no, la veritat és que sóc força sibaritha.

El cas és que des de el primer dia que vam arribar, intentava passar per davant el xiringuito amb la Blanky, o inclòs algun cop hi prenia algo acompanyada d'un bon llibre.

Una nit a la caravana tot mirant una películ.la que havia triat jo estil romàntica, em va donar una excel.lent idea.

Com passaríem dos mesos en aquell camping, vaig decidir treballar al xiringuito de cambrera i així ajudaria als meus pares econòmicament i també podria conèixer el noi en qüestió.

Vaig tenir sort i em van agafar a la primera.

I això no és tot, els meus germans també s'hi van animar. En Fidel d'ajudant de cuina i l'Oriol fent còctels.

Amb la seva ajuda vaig arribar al cor de l'Alessio, el cambrer resultava ser italià instal.lat a Cadaqués de feia tres anys. Parlava bastant bé el català. Als estius està al xiringuito i a l'hivern a una discoteca d'un poble proper.

Ara ja som a casa de fa un mes i anyoro l'Alessio, les passejades amb ell i la Blanky a la sorra descalços mirant la lluna i fent-me alabances amb el meu nom, el seu primer petó prop del far, les abraçades d'ànim quan hi havia molta feina, les jugades de cartes amb els germans i ell, les primeres xerrades de coneixença on tot és timidesa...

En definitiva, estic fent les maletes per anarme'n a viure amb ell!.

No és increïble?