El meu 600 vermell

El crepiteig de les flames de la llar de foc, em relaxen tant que quedo adormida amb la novel.la que estic llegint, recolzada a la panxa.
Tinc un son curt abans d'anar al llit que em recomforta.
Somio en el meu 600 vermell nou per estrenar que em vull comprar ara quan em tregui el carnet.
Viatjo arreu, em salto un semàfor i per esquivar els cotxes, li neixen ales al meu 600 i surto volant fins arribar al garatge del meu xicot.
Què deurà voler dir aquest somni?
Jo crec que mai afronto els problemes i sempre fujo dels conflictes i perills. Aquí s'hi deu veure reflectit.

Porto vuit pràctiques a l'autoescola fetes ja.
La teòrica aprovada a la primera.
Sempre he set molt trempada.
Amb el meu xicot, hem anat a mirar cotxes, però jo tinc clar el que vull. I ell hi està d'acord.
A la fi i al cap cadascú tindrà el seu.
Ell va amb un Ford Focus blau fosc.
És més gran que jo i ja fa un parell d'anys que el té.
El cotxe el pagarà ell m'ha dit, s'ha posat ferruc.
Guanya forces diners i diu que m'ho mereixo.
Els meus pares són molt grans i estan força fotuts, no vull portar-los més molèsties.
Així que he acceptat.
Tinc moltes ganes de tenir el carnet i el cotxe al seu i meu garatge, però sense infrengir lleis ni despistar-me a la carretera perquè a la realitat no em salvaran unes ales!. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Verborrea seductora

La veueta