Fés-ho possible

Ella passa desaparcebuda de per tot. És senzilla i humil. No es fa notar gens ni ha de demostrar res a ningú. Brilla per si sola. No surt a les xarxes, no vol que l'etiquetin enlloc i tampoc es fa fotos. En té alguna al carret però se les guarda per ella. Té poques amistats però de gran valía. I totes diuen d'ella el mateix que us he narrat. També és de confiança i sap guardar secrets. El més ben guardat és qui és ella mateixa. La gent coneix d'ella la punta d'iceberg i prou. No es posa mai en problemes. Camina a pas lleuger tot i així observa el seu voltant. No es capfica en gairebé res. Vesteix de texans i camisetes, no a l'última moda però fa goig. És riallera i alegra. S'agafa la vida gaudint-la al present únicament. Li agraden molt els animals i és vegetariana des de fa molt de temps. Respecta a tot i tothom. És una gran i bona persona digne d'admirar. Tot i així per els desconeguts sempre serà : la noia que no sé ni com es diu. No es deixa ...

Dos cossos nuus embolcallats al damunt de la sorra de la platja. És de nit i estan en solitud. Juguen a tocar-se i besar-se frenèticament. Només es posen calents per acabar a l'apartament del noi. La noia mai ha fet quelcom així. Està ruboritzada però tot i així, gaudint-ho al màxim. El noi toca al cel amb els dits i li senyala una estrella. Li diu que li ha posat el seu nom des de la primera cita, sabia que era ELLA. No s'ho pot creure i de l'emoció i l'adrenalina del moment, ben humitejada, introdueix el seu membre erecte dins seu. Es balencegen com en un gronxador i no paren de mirar-se seductorament i sensualment tot besant-se i fent gemecs. Només el far els escolta, els sent i els veu. I ell els il.lumina intermitentment com un slow motion. Amb picardia s'entrallacen les llengües mentre capgiren la posició. No hi ha amo i sumisa. Tot i ella ser tímida, en el sexe sap el que es fa. Acaben en un orgasme conjunt expressat a ple pulmó. Fins i tot el far ho celebra....

Dos llàgrimes a cada ull de color púrpura em rellisquen per les galtes i les tasto salades entre els meus llavis. Espasmes sota les costelles em fan trontollar tota jo. A cada pas que faig algo em desmotiva. No vull seguir vivint. I tot per un home!. El meu home. M'ha deixat després de 15 anys de matrimoni. Hem patit els dos lo que no està escrit. Suant pell a pell els nostres dolors. Total perquè la mort se'l emportés al cap de tres mesos de sufriment. Li van diagnòsticar una enfermetat "nova" que no tenia solució. La infedilitat, li diuen. M'ha deixat per una joveneta que vesteix i es maquilla millor. Està operada de per tot i fa goig. Com competir-hi? Jo l'he donat per mort, així de clar. Estic passant les pitjors setmanes de la meva existència. Ni les amigues em satisfan el buit que tinc dins. Ara no tinc ganes de seguir vivint, però a estones em vull menjar el món i follar-me tot quisqui. Qui m'entén? Perquè jo no. Estic anant per una munt...

El crepiteig de les flames de la llar de foc, em relaxen tant que quedo adormida amb la novel.la que estic llegint, recolzada a la panxa. Tinc un son curt abans d'anar al llit que em recomforta. Somio en el meu 600 vermell nou per estrenar que em vull comprar ara quan em tregui el carnet. Viatjo arreu, em salto un semàfor i per esquivar els cotxes, li neixen ales al meu 600 i surto volant fins arribar al garatge del meu xicot. Què deurà voler dir aquest somni? Jo crec que mai afronto els problemes i sempre fujo dels conflictes i perills. Aquí s'hi deu veure reflectit. Porto vuit pràctiques a l'autoescola fetes ja. La teòrica aprovada a la primera. Sempre he set molt trempada. Amb el meu xicot, hem anat a mirar cotxes, però jo tinc clar el que vull. I ell hi està d'acord. A la fi i al cap cadascú tindrà el seu. Ell va amb un Ford Focus blau fosc. És més gran que jo i ja fa un parell d'anys que el té. El cotxe el pagarà ell m'ha dit, s'ha posat fer...

Lliure d'expressar-me. Lliure de comentar i opinar. Lliure de no tornar als llocs on m'han tractat malament. Lliure de deixar restes al plat. Lliure de vestir com vulgui. Lliure de pintar-me les ungles extravagants. Lliure de no estar d'acord amb algú. Lliure de plorar quan ho necessiti i de riure amb ganes i exageradament quan em vingui de gust. Lliure de ser qui sóc i amb qui em convertiré d'aquí uns anys. Lliure d'enfadar-me amb qui m'estima. Lliure de trepitjar fort amb els tacons al meu tercer pis. Lliure de viure la vida que vull viure. Lliure d'estar rodejada de cigarrets apagats al cendrer quan sé que no fa cap bé. Lliure de lluitar contra qualsevol entrebanc. Lliure de patir dolor a la més feixuga manera. Lliure de vetllar per mi tot i així. Lliure de fer activitats que m'entusiasmin. Lliure de pecar els dissabtes nits i també de viure en pecat. Lliure de saltar-me la dieta quan estigui farta de menjar bledes i demés. Lliure de balla...

Es van veure de lluny a l'andana de l'autobús número set. Es van saludar amb una forta abraçada i van tornar asseguts de costat, direcció Girona. Ell venia del Waterworld que s'hi havia trobat amb uns amics i ella venia de visitar la seva àvia. Van compartir una xerrada junts plena de complicitat. Fèia molt que no es vèien. Reien de les anècdotes d'ell al parc aquàtic i reflexionàven sobre l'edat i la vida després de comentar-li l'estat de l'àvia de la noia. Un cop a Girona van decidir anar a un bar a prendre una copeta i acabar de posar-se al dia. No recordàven lo bonics que eren els seus retrobaments. Tot i viure a la mateixa ciutat, mai coincidíen ni es contactàven per xerrar des de que es van separar a l'institut. Potser perquè els dos tenen parella estable i ja no queden tant amb amics. No els deixen de veure, però tot és molt diferent. Després de fer la copa per no perdre el temps, fan una trobada els quatre per sopar. Un cop al restaur...

  Ets tú qui en dies freds em dònes escalfor amb la teva acollida. Ets tú qui en la tempestat em guies cap a la claror amb els teus acudits ximples. Ets tú qui amb les teves xerrades em promous la concentració i motivació per aprendre coses noves. Ets tú qui amb els teus petons tendres em fas tornar una nena adolescent i capritxosa. Ets tú amb les teves abraçades d'os enorme que em recomfortes dia rere dia. Ets tú quan a les festes de poble em fas treure el meu millor somriure i oblidar les preocupacions. Ets tú quan no hi ets a prop però tot i així no parem d'enviar-nos missatges d'amor. Ets tú amb els teus defectes i virtuts qui em té enamorada. Ets tú qui em ve a la memòria quan penso en matrimoni i fills. Ets tú qui he buscat sempre. Ets tú la meva meitat i el meu tresor més preciat. T'estimo, perquè ets i seràs sempre TÚ.