No, gràcies

Comencem el dia abraçats al llit, poc a poc obro els ulls i veig que m'està mirant.

- Quan de rato portes despert?

- No ho sé, quan et miro perdo la noció del temps amor.

Hem fet un polvet matiner i hem esmorzat al bar de sota a casa.

Avui estem mandrosos. És diumenge què vols.

Al bar hi hem trobat la veïna del tercer que pel que sembla tot el dia està al bar, ja que cada cop que hi anem, ella hi és.

Bé, que pel mateix fet pot pensar el mateix de nosaltres. En fi.

Tot seguit fem un passeig per la muntanya. Un caminet que coneixem i fem sovint des de que vam començar a sortir junts.

Ja anem vestits per l'ocasió.

Ens fem fotografíes junts, separats, del paisatge...tot per tenir molts records nostres guardats a l'àlbum.

Mai publiquem res a les xarxes, el nostre amor és únicament nostre i així més especial.

Els sogres ja ens demanen per quan la mainada.

Però els dos estem d'acord en que no hi ha pressa.

Ens entenem a la perfecció i ens ajudem mútuament.

Avui a la muntanya he ensopegat i ell m'ha agafat al vol.

Quan de sobte al costat d'una font hi trobem un sobre.

El llegim i és una invitació a una festa de carnaval de la discoteca on ens vam conèixer.

Li deu haver caigut a algú però eh les ben aprofitarem!.

Volem una mica de gresca.

Durant la setmana preparem les disfresses i divendres ens hi presentem.

Ell va disfrassat de Joker i jo de Harley Queen.

Ben maquillats i empolainats arribem, i resulta que és una festa de carnaval un xic diferent del que esperàvem.

Ho han convertit en una festa d'intercanvis de parella!.

Nosaltres sortim per potes i l'únic intercanvi que fem és el de la nostra saliva en el nostre llit.

I que duri així siusplau.