Som així
Estem al nostre parc preferit, ho és des de el primer dia que ens vàrem trobar en aquell banc...
Jo estava llegint la darrera novel.la de la meva autora preferida, submergida en aquell somni d'escriptura. Era una història brutal,intensa, entre dos personatges que s'enamoren. Sí, em fascinen les novel.les romàntiques, i què?
La meva millor amiga està viciada als videojocs i jo no li dic res. Ella en canvi sempre se'm mofa de que soc massa bleda i se'n riu quan li dic que n'hi ha que m'emocionen i em fan saltar no una llagrimeta sinó vàries.
El cas és que en aquell banc hi vaig fer el meu raconet i ni em vaig adonar que m'havia caigut el paraigües al terra
- Perdona, t'ha caigut. - me sorprèn un noi francament guapo.- Te'l deixo aquí al costat, no vull molestar.
- Oh vaja merci, no me'n havia adonat! - no vaig poder evitar repassar-lo tot.-
- Per cert! Genial autora la Laya Ferretti. - em va descol.locar el noi -
- Si, m'en-ca-canta la seva plu-pluma i mai emm decepciona, tu ta-taambé l'has llegit? - li parlo travada perquè em fa vergonya la situació.-
- De fet és amiga meva, i no en vull fardar, però ella és tant maca com escriu. - i jo em quedo com???.-
- Vaa! Deus estar de broma?
- No dona, tinc millors mètodes per lligar!. - em diu tot picant l'ullet.-
I així el vaig convidar a asseure's una estona amb mi al banc, per acabar d'explicar-m'ho tot i vam acabar donant-nos el número de telèfon.
No m'ho podia creure! Em va fer cinc cèntims d'on venia el seu nom artístic.Es veu que el seu pare era italià i va morir quan ella era molt petita, així que tot i ser londinenca, es va posar un nom italià en homenatge.
Per cert el noi es diu Luke, el meu noi a dia d'avui.
Em presento, jo sóc l' Aina, vaig nèixer a Besalú un poblet molt coquetó de Catalunya, però per feina vaig venir a viure a Londres. Ja hi porto 6 anys.
Treballo en publicitat i màrqueting a una empresa molt reconeguda d'aquí.
Aquell dia vaig anar a dormir feliç com una mala cosa!
Abans però vam enviar-nos algun missatge amb en Luke.
- M'ha agradat molt conèixet, desitjo tenir més trobades amb tu, si tu ho vols. No vull ser agosarat.
- Estava molt sorpresa i alhora nerviosa, segur que les pròximes quedades ( que hi seran) estaré més còmode perquè se't veu bon noi i eixerit, tampoc vull ser massa atrevida.
- Escolta i si deixem la timidesa aparcada? La vida es viu una sola vegada, gaudim-la! Que descansis xula!
- Bona nit xulo!
I així va anar... Al següent dia vàrem anar a fer un cafè a la terrassa més bonica que hagi estat mai i l'altre a la bolera que se li donava més bé a ell que a mi...Van venir dies de cinema triant a gustos dels dos, passejos a la fresca...
Ens portàvem molt bé i se'm va oferir des de el principi en presentar-me la Laya, però jo encara no estava preparada.
Volia conèixer a fons a ell. Saber quin sabor de gelat li agrada més, quin color és el que duu sempre per vestir, si és més de gats o de gossos, si té germans o germanes, si dorm amb la porta oberta o tancada...
I poc a poc ho vaig anar descobrint tot.
Ens vam anar obrint cada cop més, fins que va arribar el primer petó.
Va ser al cap de dues setmanes, (ho coviem a foc lent) es va llançar ell.
Va anar així...
Continuarà ...
(((Comenteu si voleu el final)))
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada