L’Olga i la Bella
Besar-la en tots els racons.
Anar agafades de la mà davant de tothom.
Li agrada haver sortit de l'armari,
ha deixat de ser un calvari.
La Bella l'ha ajudat molt en obrir-se i no tenir por.
S'havien fixat l'una amb l'altra i això era una sort.
La família de l'Olga ho va anar païnt amb els dies,
tot i que la mare ho sospitava d'anys enrere.
L' Olga sempre havia set diferent i especial.
Ara, la Bella i ella, viuen els primers dies de relació,
les veureu gaudir per tot carreró.
Han canviat el nord per voltar món.
No segueixen cap brúixula,
naveguen amb les idees vives.
Han unit realment les seves vides.
No hi ha timó, ni fronteres,
són la Bella i l'Olga,
les dolces princeses.
De cabells bruns una,
rínxols d'or l'altra.
Llavis molsuts i llavis petoners.
I els ulls oh! Els ulls,
quines mirades provoquen al passar.
Comença la seva intrèpida història,
una que farà història.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada