Fés-ho possible

Tarda d'hivern a Londres, hi ha núvols apunt de deixar un ruixat i ell i jo abraçats. Estem al nostre parc preferit, ho és des de el primer dia que ens vàrem trobar en aquell banc... Jo estava llegint la darrera novel.la de la meva autora preferida, submergida en aquell somni d'escriptura. Era una història brutal,intensa, entre dos personatges que s'enamoren. Sí, em fascinen les novel.les romàntiques, i què? La meva millor amiga està viciada als videojocs i jo no li dic res. Ella en canvi sempre se'm mofa de que soc massa bleda i se'n riu quan li dic que n'hi ha que m'emocionen i em fan saltar no una llagrimeta sinó vàries. El cas és que en aquell banc hi vaig fer el meu raconet i ni em vaig adonar que m'havia caigut el paraigües al terra  - Perdona, t'ha caigut. - me sorprèn un noi francament guapo.- Te'l deixo aquí al costat, no vull molestar. - Oh vaja merci, no me'n havia adonat! - no vaig poder evitar repassar-lo tot.- - Per ...

Té ganes de trucar-la a mitjanit. Besar-la en tots els racons. Anar agafades de la mà davant de tothom. Li agrada haver sortit de l'armari, ha deixat de ser un calvari. La Bella l'ha ajudat molt en obrir-se i no tenir por. S'havien fixat l'una amb l'altra i això era una sort. La família de l'Olga ho va anar païnt amb els dies, tot i que la mare ho sospitava d'anys enrere. L' Olga sempre havia set diferent i especial. Ara, la Bella i ella, viuen els primers dies de relació, les veureu gaudir per tot carreró. Han canviat el nord per voltar món. No segueixen cap brúixula,  naveguen amb les idees vives. Han unit realment les seves vides. No hi ha timó, ni fronteres, són la Bella i l'Olga,  les dolces princeses. De cabells bruns una, rínxols d'or l'altra. Llavis molsuts i llavis petoners. I els ulls oh! Els ulls, quines mirades provoquen al passar. Comença la seva intrèpida història, una que farà història.

Les baldufes dansàven l'una davant de l'altra però sense fer-se ombra. A prop hi havia un nen que se les mirava emocionat. Fins que va posar-hi un peu i la festa es va acabar!.

 M'acaronava entre els llençols tot besant-me. S'olorava una ferum salvatge de la nit passada. Havíem fet l'amor tres vegades i és que ell era addictiu. Amb ell vaig deixar la virginitat enrere i seguíem junts després de 4 anys malgrat les desavinènces que hem superat. Érem diumenge i teníem tot el dia per nosaltres, així que ja teníem el dia programat. Follar a tot drap, mirar alguna serie sota una manta i tornar a follar. Som com animals en zel, sí, però i lo bé que et quedes? Ens va costar molt arribar on som i ara ho aprofitem al màxim. Miro per la finestra i veig els veïns discutir ,casi sempre estan igual. I la seva petita pobreta ha de viure aquests episodis que li marcaran de per vida. Em compadeixo d'ells. No ho poden fer tot més senzill? A nosaltres ens va costar, però amb una mica d'esforç tot surt rodat. La meva parella s'enfocava molt en la feina i jo massa a ell i per fi vam trobar un terme mig. Tot és qüestió de sacrifici i lluita. Est...

Cordes que lligades al meu cos, m'apreten fins al punt de trencar-me l'ànima i renèixer de nou. Brutal elixir que em retorna al meu millor estat. L'asfixia que sento m'ajuda en els pitjors moments perquè és d'aquí on trec tota l'energia per deslliurar-me dels problemes i seguir endevant.