Fés cas al teu instint
Es pot dir que jo havia fet sort en això, treballava del que em fèia feliç. No sempre es pot dir.
El cas és que ahir a la tarda vaig quedar amb l'Alex i em va donar consells. Sabia lo malament que estava portant la ruptura amb l’Aina i em volia ajudar.
Ja havien passat tres mesos i encara no aixecava cap.
- Tiu, és moment per entrar en acció! Posa’t a una Blinder una aplicació per trobar parella o bé un rollo el que sigui, però no pots quedar-te sempre així has de fer un pensament.
- Ja però mai he cregut gaire en aquestes aplicacions…
- Pensa-t’ho, no hi perds res.
- D’acord.
- Recorda que a mi em va funcionar amb l’Alba, és la dona de la meva vida.
- La qüestió és que no ser si vull estar sol més temps…
Vam seguir parlant d’altres temes, feia temps que no coincidíem però no es notava, era còmode estar amb ell. A mi després m’anava rondant la idea aquesta del Blinder…
Dos dies més tard, fart de la mateixa rutina de sempre i la meva tristesa, vaig decidir descarregar-me l’aplicació.
Només d’entrar et demanen el nom i una foto de perfil. Quina foto posava ara jo?
Mira, va ser distret i tot, vaig anar a un racó que sempre havia fet meu, on llegia sovint i reflexionava. Amb el mòbil amb auto-disparador vaig fer dues ràfegues i alguna se’n podia aprofitar i tot.
Al tornar a casa i donar una llauna al gat, vaig seguir amb la descripció personal al Blinder.
Quan ho vaig tenir tot enllestit m’apareixien dones d’arreu d’Espanya i jo volia més proximitat en la recerca. Recerca de què? Direu, doncs en aquells instants ni jo ho sabia, si més no distreure’m.
No sabía per això que dies després estaria enganxadíssim parlant amb una noia.
Vaig poder posar els quilòmetres adequats de distància i així la vaig trobar.
Vaig parlar amb moltes, però ella era especial. Es deia Diana, era alta, pèl-roja, d’ulls verds. Per el físic que és el primer que veus en l’aplicació, em va cautivar. Però és que conversar amb ella em feia viure a una altra dimensió. Rèiem molt els dos, li vaig explicar molts temors meus, inclòs la ruptura. Ella també es sincerava molt amb mi i m’obria el seu cor. Semblàvem fets l’un per l’altre…
Dos setmanes més tard, vam acordar quedar. Jo estava molt neguitós, però no es va presentar. Tampoc tenia el seu mòbil per trucar-la i saber què havia passat.
Em va dir que li havia surgit un imprevist. I res, vam seguir parlant. No ens costava tornar agafst el fil. Però vaig trobar estrany que no em volgués donar el seu mòbil. Em va dir que preferia per l’aplicació i més endevant ja veuríem.
Vam tornar a quedar per la setmana vinent i tampoc va venir. Aquest cop havia de cuidar devla seva àvia. Almenys s’atrevia a explicar els seus imprevistos vaig pensar.
Seguiem parlant intensament, ens enviàvem fotos íntimes però tampoc molt indecents.
A la tercera va la vençuda vaig pensar, i vam tornar a quedar per aquell cap de setmana de fires.
Doncs tampoc es va presentar i també per postres va marxar del Blinder.
Una cosa molt rara. Vaig voler parlar-ne amb l’Alex i al quedar amb ell i ensenyar-li fotos seves…
- Tiu, tiu! T’ha ben enganyat! Aquestes fotos són d’una cantant de punk rock alternatiu de Escòcia, no el coneix gaire gent, però t’asseguro que és ella. Ja saps que a mi em mola aquest estil de música per això l’he reconeguda.
- Què dius!!! Així s’han fet passar per ella! Però només amb les fotos, la personalitat era maca.
- Ja però pensa que pot ser un noi que s’estés quedant amb tu o qui sap.
- I encara que fos una noia que em caigués bé, m’ha estat mentint des de el principi. Fora de la meva vida!.
I així vaig aprendre la lliçó, no fer cas a consells externs quan tu tens clar que vols estar sol per un temps. Ho havia fet per ajudar però mira com havia acabat. No te’n pots fiar d’aquestes xarxes de buscar parella… tot i que si l’Alba i l'Alex han fet sort, sempre hi ha excepcions…
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada