Actitud

El resultat va ser un fracàs, malgrat això ell estava content. Havia fet el que havia pogut, tot i així va desafinar a l'actuació i es va posar molt nerviós.

Feliç estava de l'estada, d'haver conegut nous amics, una experiència inolvidable, que no tothom té el plaer de viure. 

S'emportava un gran record. 

Un record per tota la vida, que el marcaria per sempre més. 

Constància, disciplina, esforç, vida social, riscos, adrenalina... Tot això i més va gaudir. 

I més endevant hi tornaria!

Aquest cop va tenir un mal ensurt, una mala jugada amb la seva ment, últimament li passava. Dos dies després va anar amb la Dra. Dina. 

 I li va dir:

- Les coses no són tant fàcils com sembla, els factors poden variar i mai són líneals. Tampoc hi ha culpables. 

- La llàstima és que tot està a la meva ment. 

- Exacte, i és aquí on hem de treballar perquè puguis donar lo millor de tu i més bon rendiment a tot el que et proposis. 

Per més que escalfés bé la veu i fés bons assajos, arribava a l'audició i solia fallar. 

Era bon cantant, però mai ho demostrava del tot. 

Ell culpa als seus dimonis, i vosaltres? 

-