Fés-ho possible

Portava uns dies deprimit, apenes tenia ganes de dutxar-me pels matins abans d'anar a treballar. La feina vulguis o no m'omplia i m'evadia dels problemes de fora. Al meu amic Alex li passava al contrari, necessitava fer activitats vàries per no pensar en la feina. Es pot dir que jo havia fet sort en això, treballava del que em fèia feliç. No sempre es pot dir. El cas és que ahir a la tarda vaig quedar amb l'Alex i em va donar consells. Sabia lo malament que estava portant la ruptura amb l’Aina i em volia ajudar. Ja havien passat tres mesos i encara no aixecava cap. - Tiu, és moment per entrar en acció! Posa’t a una Blinder una aplicació per trobar parella o bé un rollo el que sigui, però no pots quedar-te sempre així has de fer un pensament. - Ja però mai he cregut gaire en aquestes aplicacions… - Pensa-t’ho, no hi perds res. - D’acord. - Recorda que a mi em va funcionar amb l’Alba, és la dona de la meva vida. - La qüestió és que no ser si vull e...

El resultat va ser un fracàs, malgrat això ell estava content. Havia fet el que havia pogut, tot i així va desafinar a l'actuació i es va posar molt nerviós. Feliç estava de l'estada, d'haver conegut nous amics, una experiència inolvidable, que no tothom té el plaer de viure.  S'emportava un gran record.  Un record per tota la vida, que el marcaria per sempre més.  Constància, disciplina, esforç, vida social, riscos, adrenalina... Tot això i més va gaudir.  I més endevant hi tornaria! Aquest cop va tenir un mal ensurt, una mala jugada amb la seva ment, últimament li passava. Dos dies després va anar amb la Dra. Dina.   I li va dir: - Les coses no són tant fàcils com sembla, els factors poden variar i mai són líneals. Tampoc hi ha culpables.  - La llàstima és que tot està a la meva ment.  - Exacte, i és aquí on hem de treballar perquè puguis donar lo millor de tu i més bon rendiment a tot el que et proposis.  Per més que escalfés b...

 Camins que conec els deixo enrere, jo en vull trobar de nous que em portin a un nou horitzó. On prioritàriament fassi sol, l'engany no sorgeixi de les persones, simplement humilitat, senzillesa i bondat. On no existèixin les guerres. Allà viuria en plena pau i harmonia, podria viure a plena natura amb els meus animalons... Però un cop de pilota al cap em retorna aquí. Al lloc on m'ha tocat viure. Tot contrari a lo descrit. Per això sempre estic als núvols, hi estic millor. 

 Cuándo te dicen que tienes talento para escribir, cómo no es la primera vez, te lo crees. Intentas hacer un blog por Internet, pero fracasas, tiendes a llevarlo al terreno personal, incluyendo tu entorno. No es serio. Te lo bloquean para que no puedas compartir tus post. Quieres escribir un libro, haces pequeños intentos pero acabas recayendo en tus problemas de salud. Haces otro intento de novela y tienes buenas críticas pero aún y así no te animas nunca a acabarla. No te convence, le falta vocabulario y creatividad. Aunque hay mucha más inventiva que en las anteriores. Vas progresando. Lees un montón para coger este vocabulario que te falta. Te apuntas a un club de escriptura y por falta de concentración, lo dejas enseguida. Haces de tu instagram tu lugar para tus escritos, imitando a las escritoras que sigues pero no tienes ni mucho menos su acogida. Hace años que escribes tu diario personal, a lo mejor todo acabará en esto. Al fin y al cabo necesitas tranquilidad. ...