Orígen
Això li deia l'avi a l'Elsa.
I aquell dia es va adonar de tanta raó que tenia.
Tot va començar un dia en què l'Elsa després de molts dies d'estiu a la fresca, amb la seva colla, va decidir tornar a escriure.
Volia seguir els passos de les seves autores preferides. I aquell dia parlant amb el seu millor amic, van parlar del seu futur i va il.luminar-se dient que volia dedicar-se a l'escriptura. Com a professional.
Tots els seus amics tenien el seu destí encaminat o si més no decidit.
Ella li costava molt decidir-se per una carrera en concret, una especialitat.
Sabia que seria dur al principi, però tenia uns estalvis per tirar ben bé dos anys. Tenia esperances, si s'ho proposava s'ensortiria.
El seu avi va fer-li com de pare, l'ajudava i aconsellava en tot.
Un dia que estava berenant pa amb xocolata a casa seu, l'Elsa va veure un brillant al terra que relluïa molt. Va anar per agafar-lo i estava enganxat a terra il·luminant uns papers i llibres de la prestatgeria.
S'hi va fixar bé i eren llibres signats per "James Q. U. Finsher". N'hi havia una dotzena com a mínim i mai s'hi havia fixat.
- Avi, puc agafar algun llibre d'aquests que tens, per llegir-me? No te'ls havia vist mai i ja saps que m'encanta la lectura...
- Endevant maca, són tot teus, pots llegir-los tots. Ah i no cal que me'ls tornis.
- No avi, jo te'ls tornaré.
- Prén-t'ho com un regal Elseta meva.
En un mes se'n havia llegit la meitat. Cada un era una història diferent i cada un d'ells li agradaven d'una manera especial. Els sentia seus, com eren explicats, semblaven jeroglífics per arribar a la senyal.
La senyal que havia esperat fins ara. Algú que li dongués l'empemta per posar-se a escriure i seguir els passos d'aquest nou autor que havia descobert i les autores que li treuen el son.
Per començar un dia com avui... De fet una nit a escriure al blog amb el nom referencial de tot aquest desig:
Perla magnètica.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada