He vist la llum
Tinc el cor humit, gotejant de llàgrimes, la pluja del teu desamor m'ha calat a fons. Com tú que em vas enganyar de mala manera portant-me a tots els teus racons més sensibles i alhora romàntics. Tú que em portaves abraçada a veure les estrelles que formàven les pigues de la teva pell. Una pell de xai en cos de llop. Cada cop avançava enrere al teu costat, presumint de parella ideal quan tot era una gran farsa. Mai em vas saber estimar i jo estava presa del teu encant verinós. Oh! Petit animaló, com em portaves a les portes de la lúxuria però sempre em deixaves allà clavada, veient el teu orgasme. Ni així em sabies complaure i jo vivia embruixada en el teu encanteri diví de l'enamorament maliciós. Tú que mai em mostraves casa teva, teníem cites en recòndits espais però sense arribar a obrir-te en canal. No vas saber demostrar-me res, perquè no hi havia ben res. Ara ho veig, lo nostre era tot podrit. Tú eres el cuc que podría la poma. La que jo vaig mossegar viciosam...